Autoestima

Alegra saber, enmig de tanta depressió col·lectiva, que al centre de Barcelona hagin obert dues noves grans llibreries. Llibreries, sí, d’aquelles que entres i pots comprar-te un llibre de paper i endur-te’l a casa. I fins i tot, en un moment d’eufòria, llegir-te’l, tirat al sofà de casa, o en una bona butaca, o al llitet, a la llum de la teva pròpia atribolada i esplèndida soledat. Llegir com el que és, un exercici d’intimitat transcendent. Realment, cal aplaudir a palmes plenes que hi hagi encara algú que confiï en la literatura i que, a més, ho faci amb una inversió important, com ha passat amb les llibreries Ona i ara Finestres.

Mentre a Lleida la cultura de la lletra s’ha anat esllanguint durant anys i costarà panys recuperar-la, si és que la recuperem, a Barcelona no paren, i en molts indrets dels Països Catalans, amb nous espais, editorials, premis i beques per a la literatura catalana. I algun d’aquests projectes resulta evident que no es munta amb un ciri a la mà: són empresaris que saben que el llibre en català ven, i ven molt, i si hi creus pot esdevenir un negoci ben lucratiu, més enllà d’un absurd gest patriòtic.

Alguns ens hem esgargamellat proferint als quatre vents que la catalana és una literatura, a la vista està, a l’altura de les millors d’Europa, sense complexos i amb totes les ambicions del món. Sovint la nostra malparada autoestima ho entela, però així és. A nivell creatiu, traductor, científic... En tots els estrats lingüístics, ben fonamentats en una tradició que hauria de ser l’enveja de tantes societats occidentals.

Que puguem assegurar-ho guareix una mica la malaltia melangiosa que ha encomanat Catalunya, colpejada físicament i emocionalment els darrers lustres, també en la nostàlgia d’haver de celebrar efemèrides com la de l’1 d’octubre de fa tres anys.

Una sensació d’abatiment no només perquè un no pot exercir drets tan fonamentals com el d’expressar la seva voluntat democràtica (tan sols expressar-la), sinó perquè això implica que vius en un estat que usurpa. I que agredeix. Un estat de confinament intel·lectual, cívic i polític. Per això de tant en tant podem permetre’ns sentir, amb una jove ingenuïtat, que aquests brins resplendents de cultura conviden a l’esperança.