Satisfyer

La majoria de dones de la història han estat violades. Dit així sembla, en efecte, la monstruositat que és. Ho escolto en boca d’una amiga i no pot ser una realitat més incontestable: els matrimonis de tota la vida, en totes les societats, s’han regit pels condicionants de les famílies, i les nenes han estat moneda de canvi per unir possessions, sent elles mateixes una possessió per comprar i vendre, amb l’única comesa de procrear. Fer l’amor, follar, el desig, diguem-ho com vulgueu, quedava tan enterrat en el contracte social que a penes surava. No surava, no hi era. Es tractava d’una simple obligació. Eren, doncs, en una mesura o altra, violades pels seus marits. I encara avui dia es perpetua aquesta estructura ancestral i arrelada en els gèneres.

Fixem-nos, per exemple, en l’arribada del consolador com a eina per al plaer femení. Consolador. Una polla, una altra vegada, si pot ser de grans dimensions. Un pollón. Només a un home se li podia ocórrer aquest gir de l’alliberament femení, aquesta vindicació. Consolar la dona. Consolar-la, de què? O de qui? Pensar el topall del sexe femení just en la frontera de concebre i parir ha condicionat totes les jerarquies civils des que l’ésser humà és sàpiens. Homo sàpiens. I potser per això fins i tot quan una dona es “consola” sexualment ha de fer-ho amb una cigala. No són signes dels temps moderns, al contrari.

Però vet aquí que sembla que en la història s’ha acabat obrint pas l’evidència. El desembarcament de la generació Satisfyer ve a fer justícia a tanta explotació física i moral. Una generació del tot transversal, que no coneix edats ni classes ni condicions, democràtica com la mort. Un aparell per primer cop concebut, només, per estimular l’únic òrgan que existeix exclusivament per donar plaer: el clítoris. Un aparell que et regala un orgasme, sempre que el vulguis. Com un giny tan petit pot representar tant! Tanta llibertat. I tant empoderament, si se’m permet escriure-ho des del meu privilegi històric d’home blanc cisgènere i heterosexual de mitjana edat com jo.

Cal encetar un període de 200.000 anys de clitoriscentrisme, per compensar l’era fal·locèntrica, i podrem començar a parlar de la fèmina sàpiens, del matriarcat real. I de la igualtat de veres.