Monos

Quan els turistes venen a visitar-nos, es meravellen del que Catalunya és i representa. Li veuen en molts aspectes l’ordre que pots contemplar a la majoria de països del nord d’Europa, però amb l’escalfor del clima mediterrani. I no només el temps, sinó el que aquest temps significa en la nostra cultura. Els horaris, el menjar, el caràcter –sempre celebratiu–, les ganes de mirar obertament el món malgrat que el món ens miri de gairell. Hi ha qui fins i tot ho percep escapant-se d’Espanya. Tenim un ascendent a l’hora d’endreçar les coses, mentre amb una mica de bona voluntat deixem espais per a l’anarquia i la improvisació (potser no tant com a les províncies andaluses, per exemple. I ho dic amb afecte, no com una crítica: al seu ritme els andalusos fan i fan i fan i també tenen temps de gresca. Aquí sovint l’obsessió pel treball acaba delatant un buit interior que no podem farcir). Sigui com sigui, sembla que els fem gràcia, als estrangers. Ens envegen. La gastronomia, i com més viatges més ho saps, seria un element primordial, en aquesta impressió. Variada, experta, exquisida. Només tacada, precisament, per restaurants de menjar ràpid que volen fer ràpid el que aquí sempre hem cuinat lent, com l’arròs o els caldos. Fins i tot un pa amb tomata requereix, sent tan simple, una bona tècnica. Un ou al capdamunt d’un pastís, davant de la rialla d’un nen, d’un adult o d’un ancià, enmig del batibull i banyat amb el sol de l’abril, també té el gust de la senzillesa, tan fonda quan és vera. El dilluns de Pasqua, festiu a Catalunya, reuneix moltes de les qualitats anteriorment descrites. Som un país on del gaudi comestible n’hem fet art fidedigne. L’hem sublimat. I en això d’aprofundir relacions familiars i amicals, de la taula estant, sota el paraigua ferri d’un bon vi, som veritables especialistes. Després els catalans no sabem anar fins al final de qüestions tan elementals com la independència del teu territori, o les infraestructures, de tota mena. Ara diuen els experts, per exemple, que una bona part del problema que provoca la insistent sequera és el bestial malbaratament que provoquen les fuites en una xarxa de canonades carpetovetònica. Europeus, doncs, ma non tanto. Som, sí, en això també, un país mediterrani abocat als contrastos, a les contradiccions.