El país dels sants

Veure els polítics remenant el cul per les parades el dia de Sant Jordi, fent-se fotos i esprintant en pro d’alguna aparició estel·lar a la tele, fa en efecte molta basarda, i molta vergonya aliena. El president de la Generalitat, sense anar més lluny, que hauria de mostrar, en dates assenyalades com aquesta i en general, molt més decòrum del que exhibeix, atesa la seva condició. Ell i també càrrecs públics diversos, i esclar els polítics de torn sense càrrec, que malden per tenir-ne en els propers mesos. El polític, el càrrec, hauria de sortir anònim als carrers, barrejar-se entre les multituds i comprar força llibres, que per això cobren bons souets, i si a sobre quan arriben a casa se’ls llegeixen, oli en un llum.

De tota manera, ja sabem que Sant Jordi no és el dia de la literatura. El dia de la literatura seria la resta de dies de l’any, quan escriptors, editorials, llibreries i distribuïdores –l’arquitectura nacional de les lletres– han de bregar a cegues en un món inhòspit que els menysté i els abandona, enmig de gestos heroics de lectors i alguna institució que surt al rescat. La resta de l’any també és el dia del lector. Però Sant Jordi, no. Aquí només valen les vendes, números, xifres. I cares com més conegudes millor, si surten a la TV3 millor, i com més venen, esclar, millor per a tothom. “Triomfadors de la jornada”, els anomenen, com si la resta d’autors en fossin els “perdedors”. Triomfadors uns, i els lectors “consumidors culturals”, denominacions que Borja Bagunyà, en un magnífic tuit, titlla de “porqueria de marc mental cutrecapitalista”. Autors que escriuen llibres d’encàrrec, autors que guanyen premis que l’editorial els ha proposat guanyar, periodistes com a improvisats autors, literatura de rebaixes, literatura de baixa altura de mires, literatura d’usar i tirar. I pensar que els grans best-sellers de la història són llibres de poemes, de poetes, Quijote a banda. Homer, Dante, Petrarca, Shakespeare, Baudelaire, Lorca. Mossèn Cinto, Maragall, Espriu.. Supervendes si els comptem per segles, i sempre de moda. I sempre rellegits, per cada generació. Podem intuir què serà dels triomfadors actuals. Cada llibre llegit és un miracle de la naturalesa, hauríem de donar gràcies amb el cor a la mà. I dono gràcies per Sant Jordi, meravella en el sol, en la rosa, en el llibre que, obstinadament i contra raó, sobreviu a tots els embats i a totes les eres.