Fuck els imbècils

Yeah-yeah, Yeah-yeah, Mmm.// Baby, no me llame’,/ Que yo estoy ocupá’ olvidando tus male’/ Ya decidí que esta noche se sale/ con toda’ mis motomami’, con toda’ mis gyale’// Y ando despechá’, oah, alocá’./ Que Dios me libre de volver a tu la’o./ Lo muevo de la’o a la’o y a otro la’o./ Hoy salgo con mi baby de la disco coroná’, coroná’, yeah.// Voy con la falda (ah), aro’ y cadena’ (eh)/ Piña colada (sí), no tengo pena (no),/ ‘Toy con la Fefa (wuh), ella es la jefa (sí)./ Ella lo baila (yeh), ella me enseña (yeh).// Hoy no trabaja (uh) esta morena (no)./ Fuck la fama (eh), fuck la faena (ja)./ La noche es larga (eh), la noche está buena (eh).// Un mambo violento y fin del problema./ Mira qué fácil te lo v’y a decir./ A, B, C, one, two, three./ Mira qué fácil te lo v’y a decir./ Que esta motomami ya no está pa’ ti.”

Fuck la fama, fuck la faena, canta Rosalía, i el món sencer l’escolta. I ràpidament sorgeixen els crítics, que la titllen d’hortera, de xoni, d’escriure en un idioma incomprensible. Incomprensible per als que la censuren, esclar. En lloc de veure el talent d’una xiqueta que canta, balla i compon com ningú, que revoluciona lletres i melodies, en lloc de valorar d’on ve, de Sant Esteve Sesrovires, i als indrets on en un tancar i obrir d’ulls ha arribat, i encara als horitzons que traspassarà, en lloc de criticar la inconsciència febril de la seva joventut, potser caldria posar-se vora els que la segueixen, a ulls clucs, entusiasmats per no se sap quin alè. 

Ja ho deia Pla. L’enveja és l’esport nacional. Trobo d’una magnitud colossal que una noia jove que arranca la cursa des d’una línia de sortida amb tot en contra com Rosalía pugui primer treure el cap, després triomfar i després conquistar les Amèriques. Una dona responsable d’una empresa, ara mateix, multinacional, com Miley Cyrus, Billie Eilish o Taylor Swift, i que viu del seu talent. Crear implica cercar complicitats, però també exposar-se al miserable criteri dels amargats. Per això hem d’abraçar la seva alegria, el seu èxit, el que ha fet també a YouTube pel català, i tota la resta és fuck la fama, fuck la faena i fuck els imbècils. Elles reinventen la societat, són la seva projecció, amb mirada honesta i clara, i la resta parem l’orella. Escoltem, doncs, sisplau, escoltem i aprenguem-ne.