Oració d’hivern

Mostra’m, dolor, la cara verdadera./ Ets l’alegria freda que flueix sota el gel.// Mostra’m, atzar, la cara verdadera./ Ets el cap d’un cavall sota els llençols.// Mostra’m, amor, la cara verdadera./ Ets dos rostres de cera fonent-se sense foc.// Mostra’m, instint, la cara verdadera./ Ets les ungles que escriuen al taüt segellat.// Mostra’m, foscor, la cara verdadera./ Ets l’ull d’un conill cru.// Mostra’m, destí, la cara verdadera./ Ets un cordill de llana al jersei que la mare descabdella.// Mostra’m, dolor, la cara verdadera./ Ets la llum entre sang en el meu primer dia.”Aquest és un poema, Oració d’hivern, que vaig escriure fa molts anys. Mai n’havia inclòs cap de meu en aquesta columna. Permeteu-me que ho faci avui, ara que m’he assabentat de la mort d’un poeta que estimo i que va inspirar-me’l, Juris Kronbergs, un escriptor que va ser tota una eminència als seus dos països nadius, Letònia i Suècia, i que els lleidatans vam tenir la sort d’acollir uns llunyans 3 i 4 de novembre del 2005, en el marc del Mahalta Festival Internacional de Poesia de Lleida. M’arriba la notícia de la seva mort quatre anys tard, per desgràcia, i una fiblada de pena, i de profund malestar per no haver-ho sabut en el seu moment, em recorre l’esquena. Els contactes amb altres escriptors d’arreu del món són espaiats en el temps, però aquells que volem coincidir sempre trobem la manera d’aconseguir-ho. Amb el Juris ja no podrà ser, per ara, i ajornem, només ajornem, les converses que teníem pendents.Aquella era l’època en què Lleida era la capital de la poesia catalana i hi havia un ajuntament que creia en la cultura amb fets i no tan sols amb bons discursos i façanetes i poltrones que van perpetuant-se en el temps, en la seva obstinada mediocritat. M’adono que tres autors més d’aquell primer Mahalta han mort: Almudena Grandes, José Manuel Caballero Bonald i el nord-americà Philip Levine, que assegurava que enlloc mai havia menjat tant i tan bé. El Juris estimava els lleidatans, perquè deia que érem uns “segregats” de Catalunya i d’Espanya. Com trobarem a faltar els mots que encara havien d’escriure, nostàlgia del futur. Com enyoro, en el buit, Antonio Cabrera, Joan Margarit, Paul Auster, Louise Glück.