Som del tot humans?

Som vida en evolució permanent. Formem part dels animals vertebrats, de la classe dels mamífers, de l’ordre dels primats que són animals socials, de la família dels homínids, del gènere Homo i de l’espècie Sapiens i això no és casualitat. L’Homo Sapiens ha estat l’únic capaç d’introduir la solidaritat dins dels seus comportaments jeràrquics, propis de tota la resta d’animals socials, que sempre generen lluita interna pel poder.

Considero que la situació en què es troba el país no és culpa ni del destí ni de la fatalitat. És el fruit de la prepotència d’uns quants homínids ineptes. Avui per avui ni l’Espanya d’en Rajoy ni la Catalunya d’en Puigdemont són capaces de fer front als reptes que van més enllà de les nostres estructures jeràrquiques animals. És curiós que no paren de parlar-nos d’esperança i diàleg, però ho fan amb un cinisme insultant, perquè tan sols són paraules per controlar el poder. Sense reconèixer que han de rectificar estan tornant als models jeràrquics dels animals socials. El mascle més fort és el que primer menja i el qui s’emporta les femelles.

Val la pena dir que la solidaritat fa referència a la qualitat que tenen diferents peces d’un conjunt de funcionar com una unitat sòlida. En mecànica, dos engranatges són solidaris quan giren alhora. Encara que normalment un tiri de l’altre, l’important és que giren junts, perquè formen una unitat de funcionament. És això el que els fa solidaris. Si un gira, giren els dos. Si un afluixa, afluixen els dos. I si un para, paren els dos. Igualment, en una comunitat humana solidària, si una part progressa, totes les parts progressen. Si algú frena, frenen tots. I si algú s’atura, s’aturen tots.

Cal insistir que solidaritat és creure de debò que tots anem en un vaixell que és de totes i tots. És posar les condicions necessàries perquè hi pugi qui hagi caigut per accident, encara que això impliqui tornar enrere per recollir-lo i navegar més lents pel pes de tothom. És entendre que no és tan important la pressa a arribar (allà on creguem cadascú que estem anant) com el fet d’arribar-hi tots. Si no és així, malgrat el que els pugui semblar a altres homínids. Mai serem del tot humans.