El gilgamesh català

La història es repeteix i la literatura sol oferir reflexions sobre els neguits associats a la condició humana i a les relacions de poder. El King Lear de Shakespeare és una obra sense concessions cap a l’autoengany. Fins i tot quan requereix la bogeria de Lear i la ceguesa de Gloucester per arribar a una veritat que abans no veien. “És la plaga del nostre temps que els bojos guien els cecs.”

L’epopeia clàssica Gilgamesh és una altra de les obres que millor mostra les conseqüències de la manca de saviesa pràctica del governant. Parla d’un personatge poderós d’esperit heroic que es troba desconcertat després de les conseqüències de les seves accions. La fascinació moderna que segueix exercint Gilgamesh es basa en l’atemporalitat dels seus temes: l’arrogància, els excessos del poder, la necessitat d’accedir a una saviesa perduda i el difícil camí per assolir-la en independitzar-se del sentit comú. En definitiva, el poema parla de les conseqüències de les nostres accions. D’aquesta saviesa profunda ignorada tantes vegades des del poder.

Els independentistes creuen que l’autodeterminació política és essencial per a la felicitat dels catalans i catalanes. La reivindiquen per “derrocar totes les estructures de poder”, que qualifiquen de misògines i patriarcals, i per construir una república catalana. En els seus moments més poètics i desesperats, prometen que qui mori per la nació viurà per sempre en la seva memòria col·lectiva. Però aquesta promesa és tan confusa que cada cop més gent ho veu tan sols com l’instrument per a qui tem que la seva insignificança es dilueixi entre la rica amalgama de diferències. Gilgamesh, el relat literari més antic del qual tenim notícia, ens regala una sàvia i actual reflexió en la qual tota la humanitat és l’origen legítim de l’autoritat política i no els membres d’una nacionalitat concreta. Sabem per un rei històric de la ciutat d’Uruk a l’antiga Mesopotàmia (cap 2750 aC), que el futur de la humanitat depèn de la saviesa i no la bogeria que incorporin les nostres decisions a l’hora d’elegir uns polítics que no abandonin les seves obligacions i s’alineïn amb el sentit comú i la justícia. No ens cal ningú més que a nosaltres mateixos per aconseguir-ho.