S'ha acabat el bròquil

Poc després de perdre el referèndum per la independència d’Escòcia, el Regne Unit va fer eleccions i l’SNP va treure 56 dels 59 escons possibles. La comunitat internacional va entendre clarament que la carpeta escocesa seguia oberta. A Catalunya, el 27-S del 2015 els independentistes van aconseguir 72 dels 135 escons. Però el 20-D, tot i que no van ser “les nostres eleccions”, el resultat no va ajudar gaire l’independentisme. Només en va treure 17 dels 47 possibles. La lectura per alguns va ser fàcil de fer: s’estava acabant el bròquil. L’augment del pes del moviment independentista català té l’origen arran de la manifestació sobiranista de l’any 2010 com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, que va amputar l’Estatut que els catalans havíem aprovat en re­ferèndum legal el 2006. I posteriorment, propulsat a través de cinc grans mobilitzacions independentistes que s’han succeït coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, amb enceses manifestacions de repulsa a Espanya. Considero que han estat set anys en els quals Madrid ha obviat tenir uns interlocutors de pes capaços de corregir el trencament del pacte autonòmic. Incapaços d’adonar-se que el canvi de mentalitat que s’ha donat en una part de la ciutadania catalana no és superficial i que exigeix un reconeixement nacional explícit, finançament equivalent al concert basc... Una ciutadania farta de cants genèrics a la concòrdia i la moderació per part d’uns polítics sobrats d’immobilisme. A l’altra banda, un Govern de la Generalitat incapaç d’obrir els ulls a un món globalitzat, amb molta revolució però molt faltat d’evolució i anàlisi, que ha anat perdent pragmatisme fins a substituir la raó democràtica pel voluntarisme. Pervertint el sistema polític i arruïnant la concòrdia de la societat catalana, en marginar un electorat catalanista, moderat, integrat per classes mitjanes que basculen entre el centredreta i el centreesquerra, i que volen polítiques que assegurin riquesa, benestar, cohesió social i ordre. El comportament humà afortunadament és encara un misteri, però per fi només ens queden quatre setmanes per descobrir qui són la veu de la majoria silenciosa. I com estem en democràcia, canviar els qui ens hi han conduït fins aquí.