Ara cal anar a votar

L’exhibició de manca d’escrúpols democràtics que va fer la majoria independentista al Parlament català els dies 6 i 7 de setembre és la raó més elemental per la qual tots hem d’anar a votar el 21-D, sigui quina sigui la nostra ideologia. El procés ha estat un gran exercici de cinisme i irresponsabilitat principalment pels partidaris de la independència, però també pels que dient que ens volen a Espanya són incapaços de buscar una sortida política acordada, i acaben fiant-ho tot a l’article 155.

No s’hi val la visió simplista dels bons i dolents, però em preocupa que no entenguin els independentistes racionals, que després d’una declaració d’independència que ni tan sols ha estat publicada en els diaris oficials de la Generalitat. Després de l’espantada a Brussel·les de part del Govern, protagonitzant un dels episodis més esperpèntics de la història catalana amb gent a la presó. Després d’alimentar-nos de mentides, presos polítics, exili i voluntat popular. Que la pau social només arribarà si són conscients que han d’assolir democràticament la independència.

Per guanyar les eleccions plebiscitàries del 27-S, calia prometre l’impossible. Per seguir en el poder un cop perdut el plebiscit calia sostenir que menys de la meitat dels vots eren una majoria social. Per consumar el simulacre de referèndum de l’1-O calia convèncer els catalans que la república era a la volta de la cantonada, i ara hi haurà qui vagi a votar per veure si aconsegueix o no fer fora Rajoy, apel·lant a la dignitat de Catalunya i a la humiliació del poble català. Apel·lacions als sentiments que haurien de suscitar les majors sospites perquè són de fàcil manipulació per part dels governs.

D’engany en engany o brandint banderes no s’arriba a la independència, i prometre-la gratuïta, declarar-la, i que no la reconegui ningú, ha estat una ensarronada monumental, que ens han portat a una època grisa d’un poble que no mereix aquest paperot.

Cal retrobar, el 21-D el pluralisme i el respecte. Nous consensos majoritaris per tal de tenir més i millor capacitat de governar-nos, i fins i tot no allunyi la possibilitat que algun dia la independència es pugui fer per camins democràtics, liberals i europeistes.