En mans de qui estem

De l’entusiasme per la democràcia i les llibertats que ens van prometre a la mort del dictador el 1975, alguns hem passat al desencís pel descrèdit de la política i la hipocresia dels seus actors.

No vivim una perspectiva clara de futur. L’Estat ha decidit imposar a Catalunya una idea de la democràcia ben diferent del criteri democràtic independentista, jugant amb els sentiments de la ciutadania.

Els uns no s’amaguen de prendre banderes que abandonen quan creuen que aquestes els poden malmetre la seva carrera, i altres tenen el deshonor d’engreixar el partit amb més membres corruptes i investigats del país, que utilitzen de forma incomprensible i intolerant, la força repressiva contra Catalunya.

Estem vivint situacions molt desagradables, per la crisi del dret construït amb la perspectiva espanyola sense considerar l’equitat i la ponderació, el diàleg i el pacte amb Catalunya. Ningú esperàvem la reacció de l’Estat espanyol el dia 1 d’octubre, ni el cop traumàtic a l’esperança de part d’un poble. Però que una vintena de membres del Comitè de Defensa de la República de Lleida irrompés en el ple passat per reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República exigint sinceritat a aquells i aquelles dels partits independentistes que no es veuen amb forces per afrontar les represàlies de l’Estat espanyol i deixin pas a qui tingui la capacitat i la voluntat de formar govern per aplicar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, no considero que sigui la solució.

Més sabent que no tenim estructures d’Estat preparades i que algú es va precipitar o el van precipitar.

L’èxit dels pobles depèn de la qualitat de les seves institucions que fan el país pròsper, però més si impedeixen a les elits de convertir el país en un patrimoni familiar. Ara a Catalunya ja no hi ha pujolistes. Ningú se’n reivindica. Ara ha aparegut un nacionalisme de conveniència, i al voltant dels seus ideals s’ha organitzat una vida política fictícia, amb lleis al servei del poder i establint cadascú les seves regles per la supervivència. Ara més que mai, em continua fent por pensar en mans de qui estem.