La farsa interminable

Al Gener 2016 vaig escriure en aquest mateix espai De Napoleó a Puigdemont. Em referia a la importància formal en política del concepte dels 100 dies de gràcia, temps perquè cada govern pugui presentar les seves intencions i declarar que no defraudarà els ciutadans.

El discurs social del govern nacionalista de Puigdemont era avançat en justícia social. Obligava a mantenir els subministraments bàsics i signar acords amb les comercialitzadores per tal que assumeixin almenys el 50% dels costos per fer front al pagament dels consums de les llars en situació de precarietat econòmica. Atendre les necessitats d’atenció d’infants i joves en situació de vulnerabilitat, garantint-los l’alimentació amb un increment de les beques menjador. Obrint llits, serveis i quiròfans dels hospitals amb plantilles de personal suficient per dur a terme la reducció de les llistes d’espera, i que cap persona quedés exclosa del sistema sanitari per raons econòmiques... Aquestes eren algunes de les moltíssimes coses que el Govern de Puigdemont va dir que faria en aquest pacte tàcit i no ha fet.

Han passat dos anys i el problema que té Carles Puigdemont a hores d’ara és la seva manca absoluta de credibilitat. Pot dir una cosa i la contrària en el mateix dia, mentre pensa una altra tercera opció. S’ha apropiat de tot el sentiment d’un poble malgrat representar una mica menys de la meitat dels vots i ha menyspreat una ciutadania que continua sense saber quin és el seu programa de govern i que està farta de viure només de pa i dies històrics.

Desconec si és un polític acabat, però els companys de viatge el volen eliminar. I així passen els dies, mentre Catalunya segueix bloquejada políticament i econòmicament. S’atia l’enfrontament civil i el ridícul internacional. Corrent el risc que li succeeixi com a Artur Mas amb el pacte amb la CUP; és a dir, que s’esvaeixi en la boira de la rereguarda.

Puigdemont no és Napoleó però poc més de dos-cents anys després, el destí ha volgut que hagi triat aquesta petita localitat per instal·lar-se en el que ell anomena el seu exili i la justícia, la seva fugida. El fantasma de Waterloo i la farsa interminable.