Aturem-nos per canviar

Considero que Espanya s’ha convertit en un model de fracàs estrepitós de les institucions i d’uns partits que són incapaços no ja d’arribar a acords sinó tan sols de seure en una taula per intentar-ho. Un país de polítics insensats que amb la seva falta de saviesa, ètica i lideratge, es torna cada dia més injust i ingovernable. Un país on hi ha bones raons per menysprear i rebutjar la política recent, embeguda en la ineptitud, i on els episodis de corrupció comesos pel govern central, són ja una secció fixa dels diaris.

D’altra banda, fins fa poc, el catalanisme implicava la hipòtesi que podria oferir una alternativa més europeista, democràtica i moderna. Però els últims anys, l’irresponsable comportament dels polítics que ens governen a Catalunya, en la seva obsessió per la secessió, ha mostrat que la política catalana no és millor que l’espanyola. El govern de la Generalitat i les entitats sobiranistes han comès errors imperdonables, que ningú ha reconegut. Un tàndem letal a tirar pel dret fins a l’aprovació del Parlament de la resolució “Constituïm la República catalana com a Estat independent” de Junts pel Sí i la CUP. I al capdavant, la mateixa presidenta, la qual lluny de representar tot l’hemicicle, va optar per actuar a favor d’una part en les sessions del 6 i 7 de setembre. Els és igual trepitjar la Justícia, la Constitució, la legalitat internacional, que no tinguin una majoria de vots a les urnes, o quedar-se fora de la Unió Europea. L’únic que els importa és quedar-se amb tot el poder i, de passada, assegurar la seva impunitat judicial després de dècades del 3%.

Per tot això em sembla indecent seguir així. Catalunya requereix molta més preparació, molts més arguments que els utilitzats per l’expresident Puigdemont el 26 d’octubre, donant la benvinguda a la República Catalana. Estem en mans de mediocres educats i formats políticament en aquestes immenses fàbriques d’ambició desmesurada que són els partits polítics. Un país d’ineptes capdavanters insensats que solament creen derrotes i màrtirs inútils, on els mediadors que volen posar pau i trobar sortides se’n surten malparats. Un país sense clemència per als innocents, ni justícia per als culpables.