NOTES AL MARGE
H. Chakir El Homrani
En un moment polític delicat vull començar felicitant el primer conseller musulmà de la Generalitat de Catalunya pel seu nomenament. Li desitjo que s’obri camí dins del nou govern, i recuperi per a les polítiques de discapacitat les eines i pressupost necessari perquè les oportunitats arribin a tothom.
D’altra banda, com a sociòleg que és li demano que entengui que jugar és una necessitat i un dret de la infància. Els nens i nenes, abans que infants discapacitats, són infants i han d’accedir als mateixos serveis que la resta dels seus companys. Els beneficis de l’accessibilitat a les activitats per a infants i adolescents amb algun tipus de discapacitat és bàsica. De manera que el joc es converteix en una àrea ocupacional essencial per al seu desenvolupament social, cognitiu, sensorial, afectiu...
La persona, i no les seves capacitats, ha de tornar al centre de l’educació d’una escola més inclusiva, que treballi totes les intel·ligències. Per això, al legislador, li demano que no oblidi que no hi ha drets sense finançament. La llei és prou clara a favor de la inclusió educativa, i la manca de suport en la redistribució de recursos pot presentar una pèrdua d’oportunitats per a alguns infants discapacitats.
Finalment, exigiria al sindicalista que la formació dels adolescents amb discapacitat, sobretot en el camp de la discapacitat intel·lectual per a l’accés al món laboral, es desenvolupi ràpidament i suficientment. Tenir feina és un dret, i les administracions han d’entendre que estem davant d’un model de societat que exclou laboralment un col·lectiu i que el situa en un escenari de marginalitat, sense recursos per tal de poder tenir una vida digna. Una inactivitat que afecta, concretament, el 71,9% de la franja d’edat més jove.
Diuen les estadístiques que al voltant del 9% de la població té algun tipus de discapacitat, això és al voltant de 675.000 catalans, que es mereixen que vostè treballi amb “actitud, imaginació i recursos”, per la igualtat d’oportunitats. Urgeix trobar, Honorable Conseller, solucions per a un model de societat que encara no està preparat per atendre de forma inclusiva les diferències.