País de llaços grocs

Resultaria massa fàcil dividir l’estament polític entre bons i dolents. Però si pensem que la política ha de ser l’instrument que garanteixi el benestar a tots els ciutadans, ens calen dirigents amb un mapa de valors, en què l’honradesa i la sinceritat siguin exactament valors inqüestionables.

La dreta espanyola ha fracassat a l’hora de construir una idea d’Espanya integradora, en què tots puguem construir el nostre projecte personal. I l’independentisme català també, en tenir la temptació de governar en contra de la meitat dels catalans i del parer de la resta d’Espanya i d’Europa.

Pedro Sánchez, investit gràcies als suports de formacions sobiranistes, va demanar al país que s’unís i deixés enrere els conflictes i les divisions polítiques en les quals estàvem ancorats, per fer front als grans reptes a través del diàleg. Adonar-nos que els problemes d’uns en realitat són problemes compartits per tots i que junts podem abordar solucions conjuntes per a la reconstrucció de Catalunya sobre la base de la reconciliació, entre catalans i catalanes, però també amb els ciutadans d’una Espanya que volem diferent.

La gran polarització que viu Catalunya és un difícil obstacle que el nou president haurà de superar si vol reclamar la igualtat de drets per a tots els ciutadans i defensar la seva agenda progressista. Mai s’han de prohibir les idees, llaços de color, o estelades, únicament, de vegades, és necessari deixar de subvencionar-les, perquè no podem confondre els principis amb l’absolutisme o substituir la política per l’espectacle. Els símbols mai poden ofendre, sobretot quan expressen unes idees, fins i tot una intensa passió. Però quan la senyera, la bandera de la unitat, s’abandona a favor de l’estelada, i un llaç groc va pel camí de convertir-se en una forma de frontera, s’està produint alguna cosa que té més a veure amb la confrontació i el victimisme que amb la llibertat d’expressió. Penso que els socialistes tenen l’obligació i l’oportunitat de canviar la manera de fer política. De cosir i refer el diàleg entre catalans, de recuperar consensos, però pensant en el bé comú. Les pròximes setmanes mostraran si són opcions realistes.