Ètica i cops de colze

En un tres i no res, tot ha canviat. Quan allò assenyat seria que hi hagués un intercanvi de lleialtats, una voluntat d’acostament, un desig d’abandonar trinxeres, ens surt amb una querella de caràcter societari contra l’EMU (que té els comptes auditats). Amb l’intent de voler amagar la seva incapacitat de liderar, en positiu i amb empatia, l’oposició al govern socialista de la Paeria.

El Dr. Ciril Rozman afirmava que “per ser un bon metge s’ha de ser una bona persona”, que els tests d’intel·ligència no mesuren realment les nostres capacitats. Ens deia que un “mala peça” com a persona no pot ser excel·lent com a professional, perquè no aconsegueix l’excel·lència si no va més enllà de satisfer el seu ego, la seva ambició o la seva avarícia i, es compromet amb objectius que van més enllà de les seves necessitats per servir-les de tots.

Jo no tinc la resposta “i no sé si algú la té”, ves a saber el que amaga emetent judicis tòxics i condemnes sense tenir en compte els sentiments. Però en la seva “miopia i desesperació” s’equivoca, Sr. Postius, si pensa que amb aquesta “querella d’intencionalitat política” millorarà les seves perspectives electorals. Si pensa que acovardirà la gent, s’equivoca del tot. Absolutament del tot. Perquè la política també exigeix principis ètics. Aquesta “nota al marge” no és un “mensajito” de bon rotllo ni tampoc vol caure en el parany de posar en el mateix sac a tothom. És la meva llibertat d’expressió i dret a discrepar d’un regidor que en tres anys solament ha trobat el confort en la confrontació sistemàtica, i ha estat incapaç de reconèixer cap error (el darrer és no saber defensar políticament la seva denúncia al Saló de Plens). Aquesta nota parla de la crisi de valors i emocions en política, perquè em fan fàstic certes maneres d’actuar de qui diu: “Vull ser alcalde de Lleida amb un projecte de futur alternatiu.”

Rectificar és de savis, sobretot en política on l’existència dóna moltes voltes i les trajectòries personals encara més. Potser algun dia “de gran”, ho reconeixerà. S’adonarà que si no en tens, d’empatia i d’ètica, ets mediocre en tot. Però no ara, que la veu com un luxe, quan necessita donar cops de colze per situar-se.