Menteixen els polítics?

Mil, deu mil, cent mil vegades, un milió... és igual. Una mentida repetida fins a l’infinit no s’acaba convertint en veritat objectiva, es posin com es posin alguns regidors de la propaganda i la comunicació de masses. Dades falses, inputs d’informació alarmants mancats de rigor, descripcions manipulades són injectats des de fa ja mesos com a veritats inapel·lables en les ments d’amplis sectors de la població, amb especial èxit en les capes més humils i menys informades, més vulnerables, en suma, a la xerrameca dels venedors d’elixir miraculós.

Senyor Postius i Senyor Talamonte, reconeguin que tenir un habitatge en un volum disconforme no afecta el valor de la propietat, ni el crèdit, ni la solvència patrimonial... per tant, un propietari pot vendre, hipotecar, reformar, vaja, fer el que vulgui. Reconeguin que prop de 2.000 persones han participat en les cinquanta presentacions públiques que s’han fet del POUM per la regidoria d’Urbanisme. Reconeguin que manipulen informació al relacionar suposades afectacions a propietaris amb uns plànols de treball cosa que provoca desinformació de la ciutadania. Reconeguin que... Amb respecte clar, s’ha de parlar sobre les diferències de visions, sovint contraposades, de la realitat que ens envolta i arribar a acords o fins i tot poder discrepar sense que a ningú li agafi un atac de nervis. Però per obtenir l’honor de representar la ciutadania, cal més rigor. Ni tan sols en el supòsit d’una hipnosi col·lectiva és possible manipular la consciència social amb mentides, fins al punt que no sigui capaç de distingir entre la realitat i una realitat falsejada. L’hemeroteca i les xarxes so?n els principals enemics. Vergonya els hauria de fer d’atemorir gratuïtament la població que pensa que qui parla hauria de ser honest. Vergonya de faltar al respecte la gent que els paga el sou. Vergonya de saltar sistemàticament les regles del joc. Per això em pregunto: Per què menteixen alguns polítics? Doncs potser perquè el que els importa no és la gent. L’única cosa que els importa és el poder i assolir-lo al més aviat millor, encara que per fer-ho sigui necessari oblidar-se d’allò que encara ensenyen als nens a l’escola: s’ha de dir sempre la veritat.