L’arbre de la llibertat

Arbres de la llibertat

com els plantats a tot el món arran de les revolucions del XIX, dels quals encara sobreviuen a Catalunya uns plataners a Colera, Llançà o Arbúcies, o com el Pi de les Tres Branques (o el roure de Guernica a Euskadi). Uns arbres que, segons Thomas Jefferson, han de ser vigoritzats de tant en tant amb la sang de patriotes i tirans. Antecessor seu en la presidència d’uns EUA tot just independitzats, George Washington va deixar dit, recorrent a la mateixa metàfora botànica, que “la llibertat, quan comença a treure arrels, és una planta de ràpid creixement”.

Extrec les dues frases reproduïdes adés d’un llibret editat per la Fundació Irla,

Cent cites sobre la llibertat

, que recull aquest nombre rodó de referències literàries o orals, escrites o pronunciades per altres personatges històrics –polítics, filòsofs, escriptors, artistes– des de Confuci i els grecs antics fins als nostres dies. N’he subratllat unes quantes, que em permeto de transcriure aquí en idèntic ordre cronològic que les aplega la publicació ressenyada. Aristòtil: “Qui supera les seves pors és veritablement lliure.” Sèneca: “La saviesa és l’única llibertat.” Thomas Paine: “Aquells qui vulguin les benediccions de la llibertat han d’estar disposats a suportar les fatigues de defensar-la.” Una reflexió en la mateixa línia seria formulada pocs anys més tard per Goethe: “La llibertat i la vida només les guanya qui les conquereix cada dia.” Schiller: “És a través de la bellesa que arribem a la llibertat.” Nelson Mandela: “Qui roba la llibertat a un altre esdevé presoner del seu propi odi.” Una constatació aplicable a la situació patida hores d’ara pel nostre país.

Partidaris decidits de la llibertat, individual i col·lectiva, els catalans hem aixecat sovint la nostra veu en favor de poder-la exercitar, a través de les paraules assenyades d’alguns noms propis de referència. Pedrolo: “La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.” Maria Aurèlia Capmany: “El símptoma més clar de l’exercici de la llibertat és no haver de mentir.” Josep Pallach: “Cap ciutadà no és lliure si el seu poble no n’és.” Joan Fuster: “La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica.” Practiquem-la, doncs. Si ens deixen, és clar. I si no és així, fem perquè ens hagin de deixar.