Espectacle innecessari

Aquest darrer Ple a la Paeria hem viscut un altre espectacle innecessari, més digne d’un pati d’escola que d’una cambra de representació popular. Expressions d’un regidor de la Crida-Cup que qualificava la monarquia de “parasitària, putera i corrupta” no ha estat un espectacle sorprenent. De fet, burles de les normes socials, comportaments de transgressió, enganxades de caràcter masclista per part d’aquesta esquerra populista, amb el Partit Popular i d’altres amb més o menys rebombori, ja n’hem vist moltes durant tot el mandat. Donant al meu entendre, una visió molt simplista de la llibertat d’expressió.

És cert que ningú no té l’autoritat moral per imposar als altres una mena de llista de menú de valors abstractes. Tothom pot predicar els valors que vulgui, mirar de convèncer el del costat... Tanmateix des del precís moment que els humans vam decidir viure en societat, una espècie de manual lògic de civisme es va posar en marxa. Aquest manual, que de primer degué ser molt primari, s’ha anat consolidant fins a esdevenir norma tàcita de comportament. Desgraciadament, hi ha individus que no han sobrepassat l’estadi primari i desconeixen, ignoren o fan veure que ignoren que ésser humà vol dir ser sociable.

Des del meu punt de vista, el fet de viure en una societat oberta amb una constant revisió dels valors no hauria de ser un obstacle, sinó tot el contrari, per desenvolupar la capacitat per conviure de manera cívica, i ser capaços de compartir els espais públics, el món de l’organització política, els serveis de què disposem, etc.

En el fons, el problema que plantejo avui de manera preocupant és que a més de l’incivisme i la bretolada, a la nostra ciutat es dóna per algun individu “l’acivisme”, és a dir, l’absència de principis cívics, de sentit de ciutat, de voluntat de ser ciutadà, i em costa molt d’entendre aquest tipus de comportaments si no és com a expressió d’una patologia social.

Lleida és un espai plural on drets i deures són les dues cares d’una mateixa moneda. Una capital de llocs, moderna, solidària i culta, on cap causa cal defensar-la amb insults. Lleida no necessita herois, ni epopeies.