Pacte intergeneracional

Tot i

que som més d’un i més de dos els qui estem una mica saturats, no hi ha cap dubte que el tema del procés a les municipals serà rellevant. Des de fa molt de temps estem immersos en una mena d’espiral absurda i esgotadora que no porta enlloc i que si reforça algú, no és als lleidatans ni lleidatanes, és bàsicament els qui sempre han remenat les cireres en aquest país.

Probablement és inevitable que sigui així, però em resulta trist que la dreta catalana a Lleida intenti salvar els mobles el pròxim 26 de maig amb l’eslògan “Canvi generacional per posar Lleida al servei de la República”, o volent sumar les sigles a les d’ERC en un intent desesperat de l’exconvergent per evitar així el ridícul que totes les enquestes pronostiquen en l’enfrontament amb Fèlix Larrosa.

Tot i que Lleida és la ciutat més gran de Catalunya en què el 21-D l’independentisme va superar el 50 per cent dels vots emesos, mantinc que el que voldrà la ciutadania a les eleccions municipals és saber pactar entre independentistes i no independentistes un programa real i creïble per millorar la ciutat i a favor de la qualitat de vida dels veïns.

Els joves lleidatans que viuen per primera vegada en pitjors condicions que els seus pares necessiten un pacte intergeneracional capaç de refer el compromís entre els més joves, els adults i els més grans. Un pacte que afecti les relacions entre les persones, l’ocupació, les possibilitats per aspirar al màxim desenvolupament humà, la cura, els serveis que proveeix el sistema de benestar, el model de família; que tingui a veure amb com volem viure i conviure entre nosaltres, que parli del nostre valor com a ciutat. Perquè d’això depèn nogensmenys que la supervivència d’aquesta societat.

A les municipals estaria bé no tenir soroll de proclames inflamades de nacionalismes excloents, quan toqui parlar del Procés i de República. Els hiperventilats dels uns i dels altres tanmateix podrien respirar una mica, i aportar quelcom més que nous noms per a l’antiga CDC uns, i menys tensió a través dels símbols els altres. Al contrari, llastaran la seva vida entre caixes d’ansiolítics i consultes de psicoteràpia.