Opcions polítiques

El concepte d’allò que políticament signifiquen dreta i esquerra neix amb la Revolució Francesa. A la primera Assemblea Nacional de l’octubre de 1789, quan aquesta va traslladar-se a la sala de reunions de les Tulleries, els diputats d’ideologia més moderada, que defensaven la desigualtat social i econòmica originària i inevitable dels individus, van agrupar-se a la dreta de la presidència. Per contra, els partidaris de les reformes radicals van col·locar-se a l’esquerra. Així es passava d’una organització de l’espai basada en el fet de pertànyer a cadascun dels estaments (clergat, noblesa o burgesia) a una altra basada en les actituds i les idees polítiques. Fins aleshores el terme dreta havia tingut sempre un valor positiu, i fins i tot era emprat en el llenguatge religiós (la gent que fos bona en vida acabaria a la dreta de Déu en el dia del Judici Final).

No cal dir que aquest punt de sortida no exclou que existeixin sectors de la dreta que mantinguin posicions favorables als principis propers a la solidaritat i la igualtat que defensen les esquerres. I que tant la dreta com l’esquerra disposen d’opcions radicals que aglutinen gent que no conceben la diferència. Que enyoren una volta a períodes foscos en els quals ni tan sols es feia veure que tots els ciutadans del món neixen lliures i iguals.

Les fites assolides en matèria de drets humans no han estat fàcils, ni són cap garantia de cara al futur, si no es fan els esforços necessaris per conservar-les. En conseqüència, en algun punt, els partits que no etiquetem com a extrems hauran d’asseure’s a pactar un escenari que ofereixi una sortida per a una nova etapa en què pren força “l’amenaça dels excloents” que pretenen imposar la seva visió estreta de país d’una manera tenebrosa, autoritària, intolerant...

L’objectiu del govern de la Paeria per a aquest 2019 és seguir treballant per fer una ciutat encara més sostenible, acollidora i dinàmica, amb noves oportunitats per a tothom. Una ciutat dels valors. Que com diu un vers del poema d’El campanar de la Seu Vella, del lleidatà Magí Morera, farà que “plegats serem capaços d’arribar tan lluny com ens proposem”. “A mig camí de l’infinit”, si cal.