Un barri qüestionat

Lleida és una ciutat de barris, on cada un té la seva història, la seva composició sociocultural, els seus problemes i reivindicacions. Lleida no es pot entendre sense la gent que hi vivim i que, finalment, és qui conferim la personalitat al conjunt dels carrers i places.

Al Centre Històric de la ciutat, i amb la crisi econòmica com a teló de fons, s’ha aposentat de manera especial l’exclusió social i la pobresa amb el plus de l’alt índex d’emigració. Una combinació que ha afectat la integració, la cohesió i la convivència. Molèsties per addiccions i prostitució, comportaments incívics de destrucció i embrutiment dels equipaments municipals. La intervenció social, tot i que intensa, no ha donat els fruits esperats perquè l’evolució d’algunes famílies no ha estat positiva. Tot això provoca el sentiment d’abandó, tant d’alguns veïns que l’habiten com dels empresaris que tenen el negoci a la zona perquè fomenta la despoblació i la manca d’atractiu per a l’obertura de nous negocis.

Considero que el barri del nostre Centre Històric, que ocupa prop de cinquanta hectàrees entre el turó de la Seu Vella i el riu Segre, ha de seguir representant un paper fonamental en el procés de transformació i modernització de la ciutat. El barri el formen certament espais imperfectes, però de la imperfecció se’n pot treure molt profit, si es treballa amb ànim positiu i capacitat d’engrescar per convertir-lo a través de la seva riquesa cultural integrada pel patrimoni monumental, l’urbanístic, l’arquitectura popular, el paisatge, els museus, les manifestacions religioses, els esdeveniments culturals, els mercats i la gastronomia, en un lloc potent d’atracció turística, sobretot gràcies a la seva gent.

Per això hem d’evitar confrontacions i col·laborar. Cal continuar dedicant recursos d’inversions per tal d’evitar els habitatges deteriorats i buits, promovent el lloguer de pisos per a joves i evitar, amb totes les eines que estiguin al nostre abast, la proliferació de comportaments incívics. Perquè volem que aquest sigui un lloc digne i amb orgull de pertànyer-hi, on la gent vulgui venir a viure-hi o passejar pels seus carrerons i trobar petits tresors amagats entre velles parets.