Badenweiler

Aprofito un viatge a la Selva Negra per acostar-me a Badenweiler, la bonica població balneària on va morir l’admirat Anton Txékhov. Una visita que tenia pendent des de feia molt temps. Situada al racó sud-oest d’Alemanya, vora les fronteres francesa i suïssa, els romans ja hi acudien a prendre les aigües. A partir de mitjan segle XIX, aquella vila escampada per diversos turons de verdor perenne, clima suau i aires tonificants, esdevindria una estació termal de moda, amb parcs i hotels luxosos, freqüentada per malalts del cor i dels pulmons procedents d’arreu d’Europa, inclosa la llunyana Rússia.

Txékhov hi va arribar el 9 de juny de 1904, a l’edat de 44, tot i que aparentant-ne molts més, ja pràcticament desnonat per causa de la tuberculosi que arrossegava des de feia dues dècades, conscient de la seva situació delicada, metge com era. L’acompanyava l’actriu Olga Knipper, amb qui s’havia casat tres anys abans. Allotjats en una habitació amb balcó del primer pis de l’hotel Sommer, tocant de l’oficina local de correus, l’autor de La gavina es passava el dia llegint diaris russos i alguna tarda s’animava a sortir a fer un breu passeig pel jardí botànic del Kurparc. El 29 de juny va començar a fer molta calor i, com que no tenia roba d’estiu, la seva esposa va anar a Friburg a encarregar-li uns vestits de franel·la, un dels quals li serviria de sudari, al morir tres dies després. Raymond Carver va recrear les darreres hores de Thékhov al relat Tres roses grogues, en què s’evoca la copa de xampany que el moribund es va endur als llavis just abans d’expirar.

Actualment hi ha instal·lada una placa al defora de l’esmentada habitació de l’hotel Sommer, als baixos del qual funciona un Tschechow Cafè amb consumicions alcohòliques com cervesa però no pas vodka, al parc on passejava hi van col·locar un bust de bronze enmig de flors i a l’antiga oficina de correus han habilitat el Tschechow-Salon, modèlic centre d’interpretació sobre l’escriptor on s’exposen alguns objectes com la referida copa de xampany, el certificat de defunció, les ulleres de pinça que solia portar, fotografies de l’època, cartells de l’estrena de les seves obres de teatre, cartes i altres documents personals, i el retrat que li va pintar Ósip Braz, a més d’un apartat sobre l’estada a Badenweiler d’intel·lectuals com Heidegger, Stanislavski, Herman Hesse o Martin Walser.