M'agraden els reptes

Els resultats de les eleccions generals han estat una avantsala del que pot passar de cara a les municipals. Malauradament, a la nostra ciutat, per circumstàncies polítiques, alguns líders demostren que estan més preocupats per qüestions territorials identitàries que per buscar solucions per a les persones. Cal abordar el debat identitari, sens dubte, però aquest no hauria d’estar exclusivament al centre del debat polític.

El meu objectiu és que a Lleida es visqui bé, i estic convençut que la millor forma d’aconseguir-ho és a través de la generació d’activitat econòmica. Crec fermament en el fet d’invertir en educació com a fórmula que abordi les desigualtats socials tenint en compte la perspectiva d’infància, gent gran, gènere, discapacitat..., i en aquesta línia hem de seguir treballant i centrar tots els esforços.

És decebedor veure com en la dialèctica electoral, els líders de partits amb responsabilitat de govern a la Generalitat no inclouen pràcticament en el seu vocabulari cap paraula com “desigualtats” i encara menys propostes concretes per combatre-les. Què faran davant d’una pobresa que es cronifica i es feminitza?, quines mesures aplicaran per assegurar el dret a l’habitatge i l’energia?, o com garantiran una educació inclusiva amb qualitat i equitat? Aquestes són les preguntes a les quals hem de donar resposta les diferents administracions.

Totes les persones, fins i tot les que compartim el mateix espai polític amb les nostres virtuts i els nostres defectes, som diferents, però penso que ara és l’hora de Lleida i de la seva gent.

És l’hora de la segona capital de Catalunya, la ciutat de les oportunitats, de la lluita contra les desigualtats i que lidera la xarxa de ciutats per al pacte, que amb Academi@18 crea un espai de construcció col·lectiva que cuida. Una ciutat que aposta decididament per l’accessibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, la mobilitat sostenible i la ronda verda.

És l’hora del nostre talent: dels nostres emprenedors, dels nostres investigadors i dels nostres creadors sense distinció de gènere. És l’hora de fer la ciutat que ens il·lusiona, una bonica ciutat de colors que no exclogui ningú.