En blanc i negre

“Ai, que ens fem crepusculars”, s’exclama Manuel Cuyàs al final d’un dels articles aplegats al deliciós volum Sota el barret, editat per Pòrtic. Es tracta del segon recull antològic de textos breus publicats des del 2011 a la secció diària Vuits i nous del rotatiu El Punt Avui per part del veterà periodista mataroní, després del titulat Enamorats d’Audrey Hepburn , que tantes estones agradables m’havia proporcionat quan va aparèixer, fa tres o quatre anys. Perquè, tal com he reconegut ja algun cop, Cuyàs és ara com ara el columnista de premsa que llegeixo amb més plaer (i sovint amb més interès). Poder-lo assaborir amb la calma i l’atenció que aporta el suport físic d’un llibre incrementa el gaudi obtingut per la lectura normalment apressada als periòdics, ni que sigui en paper, sobretot tenint en compte que la majoria dels escrits seleccionats conserven una vigència plena o gairebé, entre altres motius perquè no acostumen a abordar l’actualitat estricta.

La diferència de to amb l’al·ludit llibre anterior, la causa del crepuscle, rau en el fet que entre l’un i l’altre han succeït uns fets polítics que ens han marcat –als que sentim el país, entenc que potser també als que el senten d’una altra manera o simplement el detesten encara que hi resideixin–la forma de veure certes coses i la nostra vida quotidiana. “Em pregunto si no estem submergits en una mena de tristesa que ens frena el riure i l’alegria”. El procés emancipador i les seves conseqüències –de moment no gaire favorables pel que fa a fites concretes, per què enganyar-nos?– ens fa veure la realitat immediata amb els colors esvaïts, una mica en blanc i negre. Ep, i que consti que l’homenot del Maresme, aquest autèntic senyor de les lletres catalanes, no té res en contra de les imatges –fotogràfiques, cinematogràfiques– en blanc i negre, tal com confirma el mateix retrat escollit per il·lustrar la portada, obra del cosí brasiler de l’autor, J.R.Duran.

Les idees de Cuyàs amb relació al referit procés, d’un realisme que escapa a entusiasmes diria que inconscients i irresponsables de determinats líders d’opinió –i de partits implicats–, convindria que fossin tingudes en compte, o si més no escoltades. “Em sembla que res no serà tan fàcil ni curt com alguns es pensen”, avisava a temps. I aconsella ara: “L’independentisme ha de replegar els efectius i sortir amb noves estratègies”.