El traç dels dies

El llibre Sota el barret, recull d’articles de Manuel Cuyàs editat per Pòrtic que elogiava diumenge aquí mateix, pot ser llegit també com un dietari, segons fa notar al pròleg Xavier Graset, que descriu els textos compilats com uns apunts al natural que permeten seguir “el traç dels dies”. No debades l’autor es reconeix un cronista de costums, deutor d’influències temàtiques i estilístiques amb majúscules com Pla, Sagarra, Gaziel, Xammar, Planes, Foix o Fuster. “Els articulistes en català hem hagut de recórrer a la tradició periodística dels anys trenta per tenir els agafadors que el franquisme ens va sostreure”, confessa el mataroní. El resultat és magnífic, tant per l’interès i diversitat de les qüestions abordades com del propi tractament formal: sobri, àgil, amè, ric en recursos tècnics i alhora contingut, impregnat d’una ironia aguda i intel·ligent que deixa entreveure a cada paràgraf la bonhomia de Cuyàs i una manera amable de mirar el món, els seus habitants i els fets que protagonitzen, encara que de vegades no els comprengui. Una amabilitat a l’hora d’escriure que sospita que se li acaba girant en contra. “Els articles amables són els que tenen menys ressò. Ho sé per la repercussió entre els usuaris de les xarxes socials. Els articles que em surten punxeguts ja tenen una altra projecció. No freqüento el to més alt, que és el més celebrat, segons observo en altres que el practiquen.” I s’acaba preguntant: “Hauria de fer menys rebosteria i més carnisseria?” La resposta: “Cadascú és com és.”

La perplexitat enfront de determinats aspectes de la vida moderna, en efecte, inspira alguns dels papers més divertits, sovint fins i tot hilarants, d’aquest mestre de columnistes. “Cada dia em torno més estrany”, admet en un moment donat, no només perquè llueixi el barret al·ludit al títol, que afirma portar pel fred i per coqueteria, això és per poder-se’l treure i saludar les senyores, que davant del gest cordial o bé se’n riuen o bé es mostren agraïdes i satisfetes. El desconcert abasta una pluralitat de fenòmens actuals, des de la crisi de la premsa fins a la sacralització del futbol, de la cuina creativa a la cridòria en sopars d’empresa, de la burocràcia kafkiana de les grans subministradores a la dependència de la informàtica, un terreny enigmàtic on els ordinadors ja no s’espatllen sinó que es moren. Doncs res, requiescat in pace.