En un lloc del Pallars

L’obra col·lectiva Pseudohistòria contra Catalunya desemmascara algunes fal·làcies historiogràfiques sobre aquest país propagades per uns quants estudiosos dotats de més imaginació que no rigor, tant des de l’espanyolisme ranci com des d’un catalanisme ultrancer que ens fa més mal que bé (no es pot regalar munició intel·lectual a l’enemic), concretat això segon en l’Institut Nova Història, dirigit per Jordi Bilbeny, que ha anat posant al descobert la identitat catalana, negada per una sistemàtica conspiració dels castellans que s’haurien dedicat a manipular els arxius per ocultar-ho, de personatges com Marco Polo, el Cid, Colom, Pizarro, Quevedo, Velázquez, santa Teresa de Jesús, Erasme de Rotterdam, Leonardo da Vinci o Miguel de Cervantes, el qual es diria en realitat Miquel Sirvent, hauria escrit originàriament el Quixot en la nostra llengua i, després d’exiliar-se a Anglaterra, adoptaria una segona personalitat amb el nom de William Shakespeare. Embolica que fa fort.

La fabulació ha temptat sempre els historiadors, en especial si ha prevalgut en ells una tirada més novel·lística que no científica. Parlant precisament de Cervantes, anys enrere vaig trobar una d’aquestes coincidències agafades pels pèls, en la línia se non è vero, è ben trovato, que hauria pogut donar molt de joc a Bilbeny i companyia, confirmant alguna de les seves tesis rocambolesques. El dominic Jaime Villanueva es feia ressò al Viaje literario a las Iglesias de España, publicat en 1821, de l’escriptura de donació atorgada en 1168 d’una ínsula per part d’Arnau Mir de Tost a Joan de Mur. Una ínsula era, en terminologia medieval, un camp extens amb masos habitats pels seus conreadors. La particularitat d’aquesta en concret és la seva denominació. “Insula, quae est in Paratavia”, diu el document en llatí. “¡Qué noticia ésta para la secta de los equivocacionistas”, s’exclama el frare erudit. I es posa a especular: “¿Y quién sabe si Cervantes conocía esta “Insula” cuando le dio su gobierno a Sancho Panza?”. Això tal vegada explicaria que el nom de la del llibre sigui Barataria, el domini cedit per l’ingenioso hidalgo al seu lleial escuder, que abastaria en efecte els voltants del castell i la col·legiata de Mur. Una dada més en favor de la catalanitat de l’autor de Don Quijote de la Mancha, potser en una primera versió del Pallars... i qui sap si de Hamlet.