Els nostres burgesos

Els Girona eren de Tàrrega, on regentaven una botiga de teles a la plaça Major, autèntic bressol de la revolució industrial a Catalunya que ells capitanejarien, amb la col·laboració d’emprenedors d’altres poblacions ponentines (Agramunt, Torregrossa, Artesa de Segre...). Perquè des de l’Urgell fan el salt a Barcelona i, sense desvincular-se mai del terrer natal, en un parell de generacions esdevenen la família més rica i influent de Catalunya, creadors de setanta empreses, fundadors del Banc de Barcelona, impulsors del Teatre del Liceu i de l’edifici de la Universitat de Barcelona, protagonistes en primer pla de les transaccions de la Llotja d’aquella ciutat, responsables d’una extensa xarxa d’agents comercials arreu d’Europa, etc. De la seva butxaca, sufragarien la nova façana i el cimbori neogòtics de la catedral barcelonina. Pel que afecta les nostres contrades, van promoure, finançar i executar projectes de tanta magnitud com el ferrocarril de Barcelona a Saragossa per Lleida i el canal d’Urgell.

Podem imaginar-nos com serien avui les localitats de la plana urgellenca sense que Ignasi Girona i els seus fills haguessin emprès, de forma simultània, al mateix temps, unes infraestructures tan necessàries i que un fallit Estat espanyol es va mostrar incapaç d’escometre, de manera que se’n van haver de fer càrrec capitals privats, responent a una visió global del país que incloïa indústria, comerç i agricultura, tal com demostra la cirereta que sempre va representar per a ells la finca del Castell del Remei.

No ho van tenir fàcil: guerres, crisis, la incomprensió d’unes autoritats que només posaven traves i dels polítics de Madrid, malgrat els esforços de Manuel Girona, que va ser senador i alcalde de Barcelona.

Uns burgesos, en resum, sense el pecat original de l’esclavisme a les Antilles, no pas especulatius sinó productius, arrelats, compromesos, homologables internacionalment i reivindicables des de postures catalanistes i progressistes, que ens descobreix la historiadora Lluïsa Pla al seu llibre Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX, en una pulcra reedició comercial revisada i ampliada de Pagès Editors.

Un text molt ben escrit, divulgatiu i amè que, sense negligir el rigor acadèmic i una documentació exhaustiva, perquè es tracta d’un destil·lat de la seva tesi doctoral, pot ser llegit gairebé com una novel·la.