Amb peus de gat

Escapada al Gers, terra d’armanyac i mosqueters, quatre hores amb cotxe per l’Aran. A la capital del departament, Aush en gascó, Auch en francès oficial, ciutat mitrada d’uns 23.000 habitants, per tant amb diòcesi i prefectura pròpies, retrobem la petita catedral gòtica d’harmoniosa façana barroca emmarcada entre dues torres quadrades, bonics vitralls de principis del XVI i un magnífic cor de fusta de roure integrat per 136 setials en què van ser esculpides 1.500 figures.

El claustre seria enderrocat per culpa de les humitats i al seu lloc ara hi ha un aparcament a l’aire lliure que des de la barana exterior permet gaudir del panorama. Una “escalier monumental” davalla fins al riu.

Construïda en 1863 amb estil renaixentista, conté 374 esglaons entremig de terrasses, balustrades, parterres, nínxols, fontetes i estàtues. La més important, l’aixecada el 1931 en homenatge a D’Artagnan, que abans d’esdevenir protagonista de la novel·la Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas pare, havia sigut un comte de carn i ossos, de nom Charles de Batz-Castelmore, nascut al château del poble pròxim de Lupian en 1617 i mort al setge de Maastricht en 1673.

L’any 2017, en un dels replans superiors de l’escalinata, hi havia instal·lada una escultura horitzontal de Jaume Plensa, similar a la que l’artista barceloní va projectar davant del Rectorat de la UdL, a la rambla d’Aragó. Lletres en relleu d’acer de color rovellat, sorgint uns deu centímetres del sòl, amb la diferència que aquí a Lleida estan una mica distanciades entre elles, de manera que, quan hi passes, parant una mica de compte les pots esquivar i evites entropessar-hi, mentre que allà es troben tan atapeïdes que resulta impossible no trepitjar aquella superfície irregular.

Conseqüència: ensopegades, torcedures de turmells i alguna lesió de genoll o canell, obligant en tot cas a caminar incòmodament, amb lentitud i cura màximes, com qui diu amb peus de gat. Aquesta intervenció artística de l’“sculpteur catalan”, com indiquen els cartells, no pas espanyol, detall significatiu molt d’agrair, recorda les inundacions de 1977 que van causar danys greus a tot el barri riberenc, i per aquest motiu el text reproduït correspon a un fragment del llibre del Gènesi sobre el diluvi universal, quan Déu avisa Noè que farà ploure quaranta dies i quaranta nits fins a exterminar tots els éssers vius inclosos els gats.