Abans i ara

Joan Arjona, nascut en 1952 a la Sentiu de Sió, mestre jubilat però mai inactiu, home d’inquietuds culturals com va demostrar en la seva llarga etapa dirigint el Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera, autor de mitja dotzena de llibres divulgatius de temàtica històrica, educativa o turística, n’ha enllestit fa poc un altre, en realitat el primer volum d’una trilogia que respon al títol comú de Curiositats del Balaguer d’abans i ara, de lectura gairebé gosaria dir que obligatòria per a tots els balaguerins i en general aquells que ens sentim atrets per la ciutat dels comtes.

Explica l’autor a la presentació que va aprofitar el confinament pandèmic per posar-se a endreçar, recopilar i sistematitzar el nombrós material que tenia a casa, un conjunt d’informacions que aniria engruixint al fons local de la biblioteca Margarida de Montferrat i l’arxiu comarcal.

Posteriorment, ho sintetitzaria en 250 fitxes que es publiquen acompanyades de fotos, mapes, plànols i esquemes per fer més digeribles els textos (tot i que la seva prosa ja és prou amena), i que apareixen classificades en dotze successius blocs temàtics. Comença, per fer gana, amb un Tastet de fets i notícies, que aborda un seguit d’anècdotes relatives a la història i la quotidianitat de la capital de la Noguera.

Continua amb un nostàlgic Recull d’espais perduts, on detalla una relació d’elements patrimonials que el pas del temps ha fet desaparèixer de la població, però encara no de la memòria d’alguns dels seus habitants. La llista de personatges cèlebres per un o altre motiu constitueix un tercer apartat imprescindible, entre ells el dibuixant Frederic Letamendi, per als amics Leta, les divertides i costumistes il·lustracions del qual provoquen en el lector més d’un somriure a mesura que va passant pàgines.

L’educació no podia faltar en un compendi escrit per algú que ha viscut tan a fons el món escolar. Ni l’entorn i el medi ambient, havent-los dedicat diversos estudis previs.

L’urbanisme mereix també una secció a part, repassant l’evolució urbana des del Balagí musulmà. Els esports i l’oci eren obligats, igual que l’economia i el treball.

Menció especial mereixen els capítols Espais per descobrir i Moments per oblidar. Al final, una visió exhaustiva de la política municipal durant la democràcia i un apunt sobre el panorama musical si fa no fa en la mateixa època.

Interessantíssim.