Cases per dins

La casa és l’ou, un niu d’àligues, un cau de talps, un tronc buit on amagar-se de la nit. La casa és una teranyina, un rusc d’abelles, una petxina blanca forjada en nacre, un escut contra la cruesa de la carn. La casa és cos i l’animal que duem a dintre la porta a sobre, com ocorre amb els caragols i certs mol·luscos.

Tot això ho afirma, qui sap si en part justificant el cognom patern –o simple coincidència–, Gemma Casamajó i Solé, al primer poema de seu nou llibre Domèstica maragda, editat per Quaderns Crema.

D’aquesta poeta, professora i crítica literària nascuda a la Portella el 1974 me n’havia impressionat fa quasi nou anys el poemari Terra campa, ambientat en terres de la vall d’Àger. La temàtica comuna del d’ara són les cases.

Sí, cases de dones, amb els seus espais i els seus mobles, contenint cadascuna una història femenina particular, diria que viscuda de prop per la mateixa autora, capaç de posar-se en la pell de les successives protagonistes o, millor dit, estadants, perquè en realitat el protagonisme de debò se l’acaba apropiant el respectiu habitatge (un aclaridor epíleg precisa domicilis concrets i les corresponents circumstàncies). Les cases que ens han vist néixer o esquerar-nos o envellir, escenaris de l’amor i de vegades la mort, tan rellevants en el nostre dia a dia, tan biogràficament decisives.

Les cases que et marquen, que sovint t’acompanyen al llarg de la vida, per més que faci ja molt temps que has deixat d’habitar-les: “La casa on vas créixer / mai no et marxa”, sentencia Casamajó. La casa arrela, puntualitza en un altre poema, igual que arrelen els queixals o un castanyer.

Anar-se’n és com arrencar-los. Cada estança, cada peça, cada raconada i cada estri o objecte o element decoratiu que les omplen són mereixedors dels versos inspirats, en ocasions enigmàtics, de factura impecable, d’aquesta gran observadora i encara millor narradora poètica d’una quotidianitat que tradicionalment les seves congèneres han sentit molt més pròxima.

La cuina i els seus marbres, les bigues de fusta, els armaris, el sostremort, les golfes, la teulada, el finestral, les escales, el rebedor, l’habitació dels nens, el llit de matrimoni, la banyera, la piscina, les cortines, la biblioteca... Diverses cases o bé una de sola, en el fons? Diverses peripècies viscudes en elles o al capdavall les mateixes, un il·lustratiu compendi de totes?