Sang i whisky

Una carrera literària tardana però fecunda, la de Juan Cal, intensificada arran de la jubilació com a director d’aquest diari. Sí, fecunda i alhora diversa. Tres novel·les publicades en poc temps. La primera, El exilio de Mona Lisa, que podríem catalogar a grans trets com a històrica. La segona, Operación Bucéfalo, sobre el narcotràfic a la seva Galícia natal. La tercera, Generación 1974, crònica de joventut fins a cert punt autobiogràfica durant el darrer franquisme. Ara, el doble canvi de registre que representa Crim al bancal, a Pagès Editors. Una reeixida incursió al gènere policial o detectivesc i el pas valent al català. Benvingut al club, amic. Com més serem, més plorarem.

De fet, la temàtica gairebé l’exigia, aquest salt idiomàtic. Ruralisme negre, seria el resum, ambientat a les nostres contrades agrícoles, tal com insinua el títol. Havent fet tant pel periodisme en català des de la direcció de SEGRE, Juan Cal ingressa amb nota alta al gremi de literats en la llengua (més) pròpia del país. Però aquest no és pas l’únic mèrit o al·licient de l’obra, si bé convé remarcar-lo, per tot allò positiu que suposa. 

D’altra banda, la llarga i profitosa trajectòria periodística de l’autor es deixa notar en el text. L’estil és fluid, concís, despullat de retòrica supèrflua, més gra que no palla, tal com correspon a un articulista prolífic.

També, entre línies, com qui no vol la cosa, el veterà home de premsa, que n’ha hagut de veure de tots els colors, avesat a rebre pressions i alguna amenaça, aprofita per passar comptes. Amb discreció, amb elegància, però sense gaires miraments.

La venjança és un plat fred, diuen. La trama s’inicia amb un assassinat. A Mascançà, topònim medieval ben escollit per no esmentar el Pla d’Urgell o més en concret Mollerussa. La investigació esdevé complexa.

Però enllà de l’acció trepidant, de la recerca del culpable i del seu mòbil, per mi l’interès afegit d’aquest llibre és el conjunt de detalls que n’enriqueixen la lectura, sobretot musicals i etílics, dos apartats en què Cal revela una gran expertesa. Impressiona el playlist de cançons i la selecció de vins i whiskys de malta que amenitzen la vida dels protagonistes.

Homenatge, sens dubte, al Carvalho d’un Vázquez Montalbán citat al principi. Al capdavall dels diversos capítols titulats com velles pel·lícules, més que no sang hi acaba corrent destil·lat escocès.