La Cadira elèctrica

Amb el debat d’ahir nit a TV3 es va donar per liquidada la campanya d’eleccions a la presidència del Barça, i demà, si no hi ha cap imprevist, els que som socis votarem qui ha de pilotar el club els sis anys vinents. Per culpa de la situació actual ho podrem fer des de Lleida a la seu de la Federació Catalana de Futbol.

Suposo que pensaran com jo, aquesta campanya electoral ha estat la més descafeïnada en els més de cent anys de vida que té el club més poliesportiu del món. Menys per l’afer “Barçagate” i per l’èpica victòria a la Copa del Rei, tot el període ha estat molt desencisat, quasi igual com l’actual situació que es viu en general en el món de l’esport.

Ni Font, Freixa ni Laporta han liderat cap de les enquestes fetes. Personalment cap dels tres m’atreu, però el meu vot el donaré al que més seny li veig (i que tanta falta li fa al club ara mateix).

Ara bé, guanyi qui guanyi, auguro que no serà capaç d’arribar al tercer any del mandat; el moment actual requereix estar governat per un bon líder acompanyat d’un grup potent i solvent, cosa que cap dels tres té. Em pregunto, per exemple, d’on trauran els 125 milions d’euros que han d’avalar per convertir-se en president.

Dedueixo que algun d’ells té darrere fons estrangers, poderosos agents futbolístics o corporacions de comunicació, tot per arribar a convertir un club que era propietat de socis a esdevenir-se una societat anònima.

Tal com va dir l’escriptor anglès John Carlin, la responsabilitat de ser qui més mana a Can Barça és equiparable al fet d’estar sentat en una cadira elèctrica. La pressió constant dels socis, la futbolització de la política, els atacs dels mitjans de comunicació, els interessos dels agents.

han causat que cap dels 5 presidents dels últims quaranta-tres anys hagi acabat el seu mandat i tots ells hagin estat implicats en processos judicials. Qui serà el que recuperi la dignitat del club que va fundar Joan Gamper? Com podrem tornar a recuperar la marca Barça? Evidentment no serà gràcies a aconseguir títols i ruixar-se amb cava, sinó evitant tristes situacions que hem viscut les darreres dècades.

El Barça s’ha de refundar, ser innovador, escriure un nou futur i fer neteja a tota la toxicitat que arrossega. L’actual és una molt bona ocasió per fer-ho, aprofitem-la!