Predicar amb incentius

És ben sabut per tots que d’ençà de fa un any estem immersos en una crisi social i econòmica. La Covid-19 ha aconseguit accelerar certs canvis o actituds, i que avui dia són el nostre habitual way of living. Fets com l’auge del comerç electrònic, el teletreball, les videoconferències, etc. han entrat de ple per quedar-s’hi. I, econòmicament parlant, la falta d’ingressos en molts sectors ha obligat a fer severes retallades, que han afectat en gran part els sous dels treballadors. Sort dels ERTO, que han fet més tova la crítica situació laboral.

Un dels sectors que més ha patit aquesta crisi ha estat el religiós. El sant pare, preocupat per la difícil situació que travessen les arques de la Santa Seu des de fa anys –amb un deute acumulat de més de 50 milions d’euros–, ha decidit la impopular mesura de rebaixar els sous. Un 10% als Cardenals; al personal dels ministeris vaticans, un 8, i als Eclesiàstics i Religiosos, un 3. Són les xifres de la retallada que serà vigent a partir del pròxim 1 d’abril (inicien el seu particular viacrucis a les portes de Divendres Sant). Aquesta mesura evitarà milers de persones que treballen al minúscul país ubicat al centre de Roma.

A pesar de l’impopular que podria ser –i amb tot el respecte que mereixen els religiosos per la gran tasca que fan–, si convertíssim la figura del pastor de les esglésies en la d’un comercial d’una empresa de serveis, ara seria el moment de convertir els sous fixos que perceben de fa segles per una fórmula de sou base amb incentius. És palpable l’actual davallada d’assistència als temples i com han caigut les celebracions litúrgiques (batejos, bodes, comunions...), però tristament hi ha hagut una gran demanda d’extremes uncions i funerals.

Qui sap si amb l’actual crisi de vocacions que hi ha, acompanyada d’una nova mesura salarial, tot premiant la productivitat amb la captació de nous fidels, l’augment de públic de la comunitat a les parròquies o pel creixement en l’índex de donacions, s’ajudaria a convertir la feina de religiós en un treball atractiu, amb feina fixa, estable, ben retribuïda, amb habitatge i amb el payback emocional de tenir una comunitat pastoral entregada i feliç. Però clar, si ser religiós és una vocació, difícilment podrem convertir-ho en una obligació...