La maleta d'un homenot

El passat Sant Jordi la meva muller em va regalar el llibre La llibertat per maleta, que descriu mitjançant la vida de l’independentista lleidatà Joan Culleré i Ibars (1916-1995) el que va succeir a Lleida i al país durant el segle passat. L’autor, en Ferran Dalmau (Lleida-1978), que és un brillant divulgador i investigador de fets i vivències independentistes, aconsegueix detallar i enumerar la gran tasca generosa que va crear aquest polític pel país.

El lector que llegeixi el llibre hi trobarà un relat –escrit d’una manera molt notarial– del que va arribar a viure un home físicament fràgil i menut, però amb un fort caràcter, infranquejable, ferm defensor dels seus ideals i morint com un lluitador resistent. Durant sis dècades d’activisme polític, ens descriu com passa de ser un militant de base a convertir-se en el President del seu partit de tota la vida, el Front Nacional de Catalunya (enguany fa 80 anys de la seva fundació).

Mitjançant les diferents etapes vitals que es va trobant en Joan Culleré durant la seva vida (infantesa, joventut, família, feines...) l’autor ens emmarca el que anava passant al país. Com van sorgint fets històrics, com el protagonista principal hi participa i del que hi pensa en cada situació.

Així anem veient com es proclama la República, els Fets d’Octubre, la guerra civil, els camps de concentració, l’exili, el retorn de la dictadura i la instauració de la present democràcia. En aquest darrer període s’hi reflecteix el canvi que fan els companys de viatge del Sr.

Culleré, en què ell continua fidel als seus ideals, i els altres van transformant-se per tal de participar en altres projectes que els assegurin una millor manera de viure..

L’obra, que no serà un best-seller, ens servirà com un document històric extraordinari per tal que futures generacions puguin acostar-se a diferents moments històrics. L’assaig és una interessant reflexió política que analitza diferents situacions –que no deixaran ningú indiferent–, i que ens permetrà entendre per què aquest homenot, que mai va voler sortir beneficiat del que va viure, observa com la societat lleidatana li torna (al 25è

aniversari de la seva mort) un deute pendent que tenia amb ell.