L'ombra de l'Ayuso

El passat dimarts, tots els ciutadans amb dret a vot de la Comunitat de Madrid estaven convocats a les urnes per poder escollir el proper/a president/a autonòmic. Com totes les enquestes auguraven, la presidenta Isabel Díaz Ayuso va sortir (amb un resultat arrasador) reelegida.

El fet pel qual varen convocar les eleccions prematurament era per pura estratègia política. No cal dir que aquest excepcional cas (enmig d’una pandèmia) ha estat motivat per dos grans fets: primer, per poder ratificar la nova figura emergent de la política espanyola i, segon, per posar entre les cordes les esquerres (el podemita Iglesias, que ja ha dimitit, i el president Sánchez, que veu com ara li serà més difícil tenir una estabilitat parlamentària).

Arribar a gestar aquesta acció ha estat fruit d’un gra estrateg polític, i el culpable no és cap altre que en Miguel Ángel Rodríguez. El periodista val·lisoletà i mític cap de Comunicació del president Aznar (tant en la seva etapa a Castella i Lleó com en el govern estatal) està vivint amb l’Ayuso una segona joventut.

Amb Aznar va ser capaç de corregir-li fets banals com que es pentinés sense gomina, i amb l’Ayuso ha aconseguit que tingui un perfil propi i arribar a convertir-la en una dona espontània, amb desparpajo, valenta i fidel a la seva ideologia. En tots dos casos, podem pensar que sense M.A.R.

no haurien aconseguit ser presidents, però no ha estat així. Aznar i Ayuso coincideixen que tots dos tenen fusta per ser uns grans líders, sinó no haurien pogut aconseguir el que cadascú ha fet.

De l’Aznar ja és ben sabuda per tots l’obra que va deixar, i de la nova política populista ha aconseguit que sense cap programa electoral –només venent el privilegi de ser madrileny i una gestió diferent de l’actual crisi– passés en dos anys de tenir 30 diputats als 65 aconseguits el passat dimarts, i poder governar ara en solitari. Diuen que si a Madrid un partit treu més del 60% dels vots, equival al 40% del total espanyol.

Si és així, em pregunto com amb socialistes i amb nacionalistes catalans i bascos no podrien arribar al 60% restant? Ara s’ha aconseguit eliminar Podem i Ciutadans, però ens queda encara l’os de Vox....