L’equador del Pacte

Demà farà dos anys del Pacte de Sant Joan, l’acord que van firmar ERC, JuntsxCat i Comú per governar la Paeria la legislatura 2019-23. Era un acord d’entesa que volia un canvi honest, valent i emprenedor per a la ciutat de Lleida.

Els resultats electorals d’aquell 26 de maig del 2019 van ratificar (gràcies a la suma de les tres forces) el que la ciutat volia, posar fi als 40 anys de govern socialista i que sorgís un govern afí al procés independentista. Esquerra, com a força més votada, va liderar les converses amb les forces que volien participar en aquest procés de canvi i, segurament, si hagués augurat l’evolució d’aquests dos primers anys i les escletxes sorgides, s’hauria repensat quins havien de ser els seus companys de viatge.

El que prometia ser un govern estable –que apostaria per la lluita de la corrupció i el bon govern, i que volia millorar la qualitat de vida dels lleidatans– ha patit dificultats per culpa de les discrepàncies entre els socis i l’aparició d’una pandèmia, com a principals entrebancs per tal de posar en acció les principals línies d’actuació. Personalment trobo que no han estat encertats en l’aplicació dels impostos (sobretot per no haver-los rebaixat el darrer any), redacció d’un nou POUM (la ciutat necessita una planificació futura i no moltes accions de microurbanisme com fins ara), un pla de xoc pel comerç local (no tot s’acaba amb Torre Salses, és tètrica la imatge dels locals a la ciutat), la redacció de mesures de Promoció Econòmica (amb la desaparició de GlobaLleida ara cal una línia estratègica local ferma).

I de les accions a felicitar, destaco l’aposta per l’administració electrònica (la Covid ho ha anticipat), creure en la sostenibilitat (hem de ser una ciutat verda) i la reducció del deute (cal sanejar l’Ajuntament sense que afecti els serveis que presta als ciutadans). Ara, que queden dos anys per la regeneració democràtica, transformació de la ciutat, transparència, sostenibilitat i la justícia social que van prometre, s’hauran d’afrontar els reptes i necessitats de planificació i execució pels pròxims anys.

Donat que ja estem en el compte enrere cap a les eleccions del maig del 23, veurem com ha ajudat o castigat la creació d’aquest pacte i, esclar, quins seran els actors que repetiran a les futures llistes electorals..