Un pla visionari

Avui fa cent quaranta-cinc anys de la mort d’Ildefons Cerdà. El cèlebre urbanista, autor de la Teoria general de la urbanització i de l’ordenació de l’Eixample de Barcelona, que l’han convertit en un dels pioners de l’urbanisme modern. El Pla Cerdà, creat al s. XIX, va tenir un inici tèrbol, l’ajuntament mai va veure amb bons ulls el projecte (fet que va provocar que es refugiés els darrers anys en vida a Cantàbria, morís i mai cobrés els honoraris del projecte). Fins passat un segle, no s’ha reconegut la grandiositat de l’obra, i actualment sort en té la capital catalana d’aquesta curiosa ordenació. En vida mai va ser un triomfador i la seva vida personal va ser esmorteïda (males relacions familiars). Participà en política sota tesis progressistes i aquest fet el va captivar per prendre consciència social, fixant-se sobretot en el bloqueig que tenia Barcelona per les muralles que la rodejaven.

L’obsessió que tenia per l’ordre (illes quadriculades de cases), la higiene (llum natural, estudi dels vents i el subsol per desaigües) i la mobilitat (amplada dels carrers, la Diagonal o la xarxa ferroviària) van provocar l’actual organització de la trama urbana barcelonina, per garantir qualitat de vida als ciutadans, que ha sobreviscut amb èxit fins a l’actualitat gràcies a augurar un creixement optimista i il·limitat. A finals del s.

XX l’adaptació de la ciutat davant els Jocs del 92 va ser brillant i les millores realitzades no han fet que donar més consistència al Pla Cerdà.

Actualment, amb l’alcaldessa Colau, sembla que la posició transgressora urbanística que està tenint no fa més que delimitar més les particularitats del Pla, en què la tesi que sempre afirmava Cerdà de “ruralitzeu allò que és urbà i urbanitzeu allò que és rural” considero que no l’està emprant com pertoca. A Lleida, davant la notícia de dijous passat al SEGRE que afirmava que els nous blocs de pisos es construeixen sense baixos comercials, caldria que ara (més que mai) es formulés un nou pla urbanístic sostenible, modulable i visionari.

No pot ser que més del 40% dels 8.060 locals que té la ciutat estiguin buits.

Això ens indica que el futur urbanístic lleidatà s’ha d’organitzar i planificar amb nous criteris i necessitats futures, garantint la capitalitat de Ponent que li pertoca..