Ara no toca, Sr. conseller

Dijous sortia a llum la declaració d’intencions que té la conselleria d’Economia per exercir més pressió fiscal a les empreses. El titular de la cartera, el conseller Giró, ha enviat una sèrie de propostes al ministeri d’Hisenda a fi de tenir-les presents per a la futura reforma fiscal. Tot i que, més tard, ell mateix tranquil·litzava l’empresariat afirmant que pròximament no es contemplen pujades tributàries.

D’entre les mesures plantejades (amb absència de qualsevol mena d’estudi que digui les conseqüències que tindrà) destaca l’augment de la tributació a les empreses familiars catalanes. Mesures com que per poder beneficiar-se d’exempcions d’impostos de patrimoni o de successions el contribuent haurà de tenir un mínim d’un 15% de capital de l’empresa familiar (i no un 5% com fins ara). En el cas d’agrupacions familiars es proposa que passi del 20% actual a un 40% el mínim del capital per repercutir els impostos vigents.

També cal citar que la conselleria suggereix al Govern central que els impostos en l’àmbit estatal s’haurien d’igualar, fet que provocaria que comunitats on la tributació és 0 –com Madrid amb la presidenta Ayuso al capdavant– ara sí que haurien de tributar. A Lleida, on actualment el 93% del teixit empresarial són empreses familiars, observem que durant la pandèmia vam generar més del 80% de l’ocupació i que prop d’un 70% del PIB lleidatà prové d’aquestes mercantils. Ara, sortint d’una situació econòmica complexa, no és el moment de revisar a l’alça els tributs.

El paper de les empreses familiars lleidatanes és fonamental per entendre els canvis econòmics que hi ha al territori. Les nostres empreses i les solucions que impulsem van dirigides a la recuperació econòmica, el creixement del país, el progrés de les persones i el benestar social. Si ens trobem en un escenari on actualment costa generar riquesa, cercar un futur més pròsper i deixar una bona llavor a les futures generacions, només ens fa falta que els impostos siguin més alts, més durs i ens aboquin a fer-nos desaparèixer.

Veient aquestes actituds, és normal veure com cada cop més empreses catalanes s’exilien a altres llocs, on, amb menys pressió, capten més empreses que aporten més riquesa a les arques de les seves administracions..