Aprendre a negociar

Amb la pèrdua de la milionària inversió del Prat (un cop més) hem deixat escapar una important aposta de futur per a Catalunya, i tot per culpa d’una mala negociació.

Tant de bo algun dia arribem a ser com el País Basc, sempre ens passen la mà per la cara amb l’art de la negociació. Siguin de dretes o d’esquerres, sempre aconsegueixen el millor per als seus.

Escombren cap a casa sense cap protagonisme –ni tan sols parlant d’independència–, només agafant tot el que poden mentre fan camí.

Tant ells com els de Madrid han sabut acostar-se als recursos de l’Estat, nosaltres, en canvi, ens hem refugiat amb els negocis. Però, i què passarà ara quan moltes empreses s’han exiliat a altres zones?.

El president Sánchez està davant d’una legislatura clau, la de la recuperació de la pandèmia (gràcies als Fons Next Generation) i veure quin serà el seu paper amb la nova relació amb Catalunya.

Sánchez ara mateix ha de liderar a gran escala, cosa inaudita fins ara en ell (podria iniciar-se plantant cara a les elèctriques). Ha de cercar una nova relació amb Catalunya, que tot i haver “regalat” els indults gràcies al suport d’ERC a la seva investidura, ara li quedarà buscar fórmules per avançar amb la taula de diàleg.

Reconeixerà el català a la Constitució, blindarà més competències, un nou pacte fiscal, un nou Estatut..., i qui sap si un referèndum.

Cal avançar i firmar com més aviat millor uns compromisos del govern espanyol amb els catalans. El temps passa i la inacció també (penso que a la Moncloa ja els van bé les males relacions entre la coalició catalana).

En un tres i no res ens trobarem en unes noves eleccions sense haver aconseguit res, que Sánchez torni a guanyar (o potser serà la dreta) i que ni ERC ni Junts siguin necessaris per a la investidura, i òbviament, tot ja s’haurà acabat.

.

Ara mateix toca acceptar que el procés no va sortir bé i aprendre del món empresarial, en què si s’aprèn del fracàs, s’arribarà a l’èxit. Les enquestes emanen uns resultats que diuen que els catalans volen que el diàleg entre partits i governs sigui constant, que ara ja no és temps de noves aventures. Estem davant d’una nova manera de fer les coses, si Catalunya avança lentament cap a una recuperació econòmica, també hauria d’avançar cap a una nova normalitat política.