Lo del Lleida

Tot i que encara està viu (els últims resultats així ho demostren) el principal equip de futbol masculí de la ciutat, el Lleida Esportiu, no travessa –dins la seva curta història– el seu millor moment de gestió i d’imatge institucional. Ser dirigent d’un equip esportiu no és feina fàcil, en gran part has d’aconseguir que els èxits t’acompanyin i saber gestionar les emocions dels simpatitzants. Donada l’excepcional situació futbolística de la ciutat, cal ara –més que mai– reflexionar davant d’un possible futur buit de futbol identitari.

Segons la Viquipèdia, tenim 137.000 lleidatans a la capital i 431.000 a la província. Som un territori que hauria de ser cautelós, previsor i coherent respecte a la representativitat esportiva que hauria d’haver-hi a l’elit. A la capital actualment tenim una sèrie d’equips de diferents disciplines que militen en categories d’honor estatals.

El màxim representant és el Llista d’Hoquei, el segueix el Força Lleida de bàsquet, l’AEM de futbol femení, el Vòlei Balafia.. Personalment (i disculpeu-me si fereixo sensibilitats) trobo que tenim massa equips i som poca gent. Lleida hauria de cercar un ambaixador esportiu de primer nivell que representi i associï la seva marca a l’exterior.

Exemples com Badalona o Manresa amb el bàsquet, el futbol a Girona o Tarragona, l’hoquei a Igualada i Reus.. són mostres de com poder tenir més força econòmica (recerca més concentrada i forta d’espònsors privats), ajudes institucionals (que no haurien de ser, però que són necessàries), i tenir una imatge única i global del territori. Les administracions públiques, com és lògic, han de focalitzar-se en l’esport de base i la promoció de l’esport saludable als ciutadans.

És per tot això, que en un moment com l’actual, de “possible” recerca d’un nou escenari futbolístic local de primer nivell, s’hauria de buscar l’entesa, el sentit comú i saber fer bé les coses per tal de tenir un únic model a la capital. Quan sigui necessari omplir el buit –si és que cal– que podria deixar el Lleida (el de futbol), seria convenient que Pereira/Jabaloyes, Atlètic Lleida o bé el projecte de futbol popular de l’Associació Amics del Lleida, s’asseguessin i busquessin unitat en com poder gestionar millor un gran club, com unificar els seguidors i com poder vendre millor la marca Lleida a l’exterior.