Les memòries del Siurana

El periodista Josep Ramon Correal citava dies enrere a la seva secció de La Mañana la moció de censura del 89 cap a l’alcalde Oronich, i la posterior recuperació de la Paeria per part de l’Antoni Siurana. Ahir, trenta-tres anys després, la situació s’hauria pogut repetir amb l’alcalde Pueyo, però cap vot secret va fer acte de presència al Saló de Plens. Situacions com aquesta, la jornada prèvia al 23-F, les relacions amb la Generalitat d’en Pujol, el primer tripartit municipal o bé la planificació del seu relleu són una sèrie de fets viscuts a la ciutat i que haurien d’explicar-se en primera persona pel seu actor principal. El primer alcalde democràtic després de la dictadura visqué la riuada del 82, culpable que l’AVE pari al centre, pare de l’Auditori, l’ascens del Lleida o bé el que més anys ha ostentat la responsabilitat de paer en cap, l’Antoni Siurana, el pròxim dia 23 farà setanta-nou anys. Si la salut li continua forta com ara, arribarà d’aquí a un any als vuitanta fresc com un rosa. I aconseguida aquesta xifra és necessari que algun dia escrigui, o bé col·labori, en la publicació de les seves memòries. Una biografia de fets, anècdotes i vivències del que ha passat a la nostra ciutat les darreres dècades, i contades en primera persona pel que va ser el primer dels lleidatans. Serà una obra imprescindible, amb un alt valor històric i que podria enllaçar-se perfectament amb les obres d’història local del cronista Lladonosa. Molts fets (alguns de públics i d’altres que no ho són tant) són guardats pel Siurana com un secret de confessió. Tanmateix, ara que té la llibertat de dir el que vulgui, quan vulgui i amb qui vulgui, que la seva ment està oberta i activa com mai, col·labora inesgotablement en moltes entitats i sempre diu sí quan se li demana ajuda, hauria de sincerar-se i tenir un acte de generositat cap a les futures generacions. Amb la mateixa desimboltura de “gentleman carrincló” amb què li respon a l’alcalde Pueyo quan aquest li pregunta sobre el seu estat de salut tot dient-li: “Estic molt millor que Lleida!”, ara hauria de ser el millor moment en què l’Antonio s’hauria de despullar per explicar què ha passat a Lleida, implicar-se un cop més amb la ciutat que tant estima i treure’s de sobre aquest deute pendent que té amb els lleidatans.