Ni els uns ni els altres

L’estira-i-arronsa del govern municipal amb els directius d’Eurofund sembla abocat a un llarg i tenebrós final. El cas de Torres Salses o Promenade, des de la meva opinió (lluny del debat de les postures enfrontades), és que hauria d’aprofitar-se com un equipament comercial de futur i que aportés valor als establiments locals. El complex comercial, d’oci i restauració hauria de ser una eina amb què potenciar una nova manera de comprar i gaudir en família, un espai ple d’experiències i convivència.

En definitiva, l’espai buit entre Magraners i la Bordeta ha de ser una oportunitat per implantar un nou model de lleure, de consum i ser un pol d’atracció que enforteixi el comerç local. El debat que hi ha a Lleida des del dia 1 de la presentació de la iniciativa (amb els canvis de govern, modificacions de projecte, presentació amb veïns, consultes amb teixit empresarial local...) fa massa dies que dura i està provocant que a Lleida continuï augmentant el dèficit d’inversió en noves propostes de futur. Mentrestant, el comerç local va desapareixent i les artèries comercials es desertitzen.

L’argument que la gent de Lleida va a comprar a Saragossa, Reus, Andorra o Barcelona el considero caduc. Actualment, els lleidatans passen el dia fora de la ciutat a passejar, a gaudir del sol (quan fa boira) i buscar menys calor (quan estem a ple estiu), i a cercar aquella oferta lúdica de què Lleida els ha deixat orfes. Un cop estan en alguna d’aquestes ciutats, certament, aprofiten per comprar.

I que compren? Curiosament, es gasten els diners en comerços que a Lleida ja hi són! Òbviament, puc entendre que puguin comprar en algun comerç especialitzat que a Ponent no hi sigui, però no hem d’obviar que avui en dia per internet tenim la major superfície comercial que hi ha en l’actualitat i sense sortir de casa. En definitiva, la solució de tot plegat –al meu entendre– és que la Paeria inverteixi en una nova i diversificada oferta lúdica, cercar noves experiències comercials i implantar la convivència del comerç físic amb el digital. S’ha de retenir el capital del consumidor local, fer que gaudeixi d’espais i activitats que actualment ha de cercar en altres indrets i convivint amb el comerç de proximitat que encara queda (el de tota la vida) i fent-lo prosperar.