La clau per guanyar

Emmanuel Macron amb un 27% dels votants i Marine Le Pen amb un 23% han estat els candidats escollits per la segona volta de les eleccions presidencials franceses del 24 d’abril. És utòpic que el país que va crear les esquerres i les dretes tingui com a candidats a presidir-lo dos perfils que provenen del centre (ell) i de l’extrema dreta (ella). Òbviament, les forces excloses a residir a l’Elisi ja estan cridant l’electorat perquè doni suport per cinc anys més al primer.

Volen crear un cordó sanitari (o democràtic com citem aquí) per evitar l’arribada dels ultres al poder. Clau serà durant aquestes dues setmanes atacar el votant que els recolzarà, i si Macron continua com ara, crec que està errant en l’estratègia de sortir-ne reelegit. Le Pen ha posat sobre la taula mantenir l’actual edat de jubilació (els 62 anys) fent que al liberal li resulti incòmode comprometre’s (defensa els 65).

L’actual ambigüitat del líder de La République En Marche! podria castigar-lo en els comicis vinents. Al Regne Unit, Boris Johnson va aconseguir el Brexit gràcies al fet que el votant anglès (els jubilats) recolzés la tesi conservadora d’abandonar la UE. Curiós era que el país (els joves) no volien marxar d’Europa, però el resultat del referèndum del 2016 així ho va segellar.

I als Estats Units, Trump va vèncer gràcies als pensionistes de Florida –en gran part– i als de Michigan, Pennsilvània o Ohio. Amb aquests tres grans exemples, què en podem extreure? Sens dubte que la clau principal per guanyar unes eleccions és dirigir-la cap al votant de més edat. I per què? Doncs perquè al final és la franja d’edat que acudeix a votar.

La gent jove és insubmisa amb aquest exercici i, per tant, no els motiva aquest dret. Aquesta abstenció rau també pel descontentament amb l’actual classe política. Així doncs, els futurs candidats electorals hauran de continuar mimant els jubilats amb fake news oportunistes i fent cas omís als obscurs resultats que sorgeixen de les xarxes socials.

Veig complicat que en un futur els joves vulguin canviar aquest paradigma, però caldria que actuessin com cal pel bé comú i per fer possible un millor futur. Segurament, si hagués estat així, Trump no seria el pitjor president que els EUA mai ha tingut, el Regne Unit encara estaria a Europa, Macron podria guanyar les pròximes eleccions, i segurament Vox no existiria.