L’optimisme de les ‘Reunions’

Barcelona ha acollit aquests dies el conclave empresarial que organitza anualment el Cercle d’Economia. Les Reunions de l’entitat han posat èmfasis en aquesta XXXVII edició a construir una societat cohesionada per poder afrontar uns objectius comuns i globals. Les diferents ponències han abordat la crisi permanent en què es troba la societat, l’economia i el món de l’empresa actualment.

L’abandó de les tesis independentistes, la Covid, la guerra ucraïnesa, els costos energètics o les escassetats de materials han estat els temes de les taules, totes representades pels principals directius empresarials, agents econòmics i polítics del país. Com és habitual, Lleida ha tornat a ser-hi present amb la participació d’una vintena de membres, i cal que aquesta dada augmenti. El Cercle no és una entitat barcelonina, sinó que és un actor de primer ordre que aborda les realitats socials que succeeixen al país, i és per això que considero que, al Cercle, hi hem de ser tots representats.

Personalment, el debat entre els líders empresarials de Foment, Cámara, Círculo de Empresarios Vascos i Círculo de Empresarios ha estat el que més optimisme ha desprès i millors recomanacions ha emanat. Amb aquest esdeveniment es posarà el punt final al mandat del president, Javier Faus, i ara tocarà fer balanç de la gestió que han fet la junta directiva i ell mateix. No cal obviar que el temporal econòmic i empresarial que s’han trobat no ha estat gens fàcil, però, com sempre, el Cercle ha sabut estar al lloc que li tocava i aportar solucions per gestar el millor futur possible per al país, la societat i l’economia que.

Faus ha aconseguit amb les dues darreres Reunions fer que aquestes siguin les millors de la història. Marxar de Sitges no era cosa fàcil i apostar per Barcelona era una decisió arriscada però necessària per a la situació en què es trobava la ciutat per la pandèmia. El futur que s’albira a les trobades s’ha d’agafar amb cautela, ja que cal apostar per obrir-la més als joves, treballar perquè es mantinguin en l’espai actual i prevenir que les dues precandidatures que hi ha per dirigir el Cercle per als tres anys vinents no causin cap efecte secundari negatiu a l’entitat i als membres.

Serà un mes i mig intens, però caldrà posar seny i sentit comú a l’excepcional situació.