Més que compromesos

Siurana, Grau, Gil, Colomé, Burgués.. són alguns dels cognoms dels membres que formen part del grup d’opinió “Compromesos amb el futur de Lleida”, que promou la Fundació ICG (empresa capdavantera en informàtica amb seu a Torrefarrera) per tal d’implicar-se en el territori, i ajudar que sorgeixin plantejaments i reflexions dirigides a fer créixer l’àrea d’influència lleidatana. Aquesta setmana (després de no reunir-se per la Covid) s’han trobat de nou per tal de reclamar mesures urgents i immediates a fi d’evitar que la regió que defensen perdi competitivitat empresarial, pugui garantir l’arrelament de la població al territori i dinamitzi l’economia.

Per aquestes persones influents –que durant una etapa de la seva vida varen representar-nos en diferents entitats, administracions...– creuen que ara és el millor moment per gestar la creació d’un consorci que aplegui tots els agents socials i institucions del territori, i juntament amb economistes de prestigi volen crear un Pla d’Actuació per ressuscitar l’economia de Ponent. És notori l’abandó que pateixen certs sectors, com hem pogut veure aquesta setmana amb l’agricultura o bé el comerç amb l’absència d’un full de ruta a seguir. També saber com es gestarà finalment la participació del nostre Pirineu als futurs Jocs Olímpics.

Els destinataris de les missives són clarament l’Estat i la Generalitat, on les dues coalicions que governen en cadascuna d’elles no estan per la labor d’escoltar les necessitats de Ponent, tot provocant un enorme dèficit en inversions i projectes que garanteixin un pròsper futur. Personalment, el meu parer davant d’aquesta situació és que, a més a més de les reclamacions que fa aquest honorable equip, és que Lleida ha de ser capaç de tenir persones influents i amb poder a les principals taules de decisió del país. Molts dels membres que pertanyen a “Compromesos” varen ser autèntics líders en el seu moment gràcies a tenir una sèrie de persones “fidels” a Barcelona, Madrid, Brussel·les.

que defenien Lleida i els lleidatans per davant de tot, i que gràcies a això vàrem tenir la dolça època de finals del segle passat a inicis de l’actual. La meva aportació a aquesta reclamació és que cal deixar les tesis sectàries de molts partits polítics i cercar líders influents que sàpiguen fer de manera anònima aquesta gran tasca i que, actualment, ningú l’està representant.