Obert tot l'any

Situats en plena temporada, tot fa pensar que les xifres d’ocupació turística seran molt bones. De gener a setembre hi haurà turisme suficient per considerar que la del 2022 serà una gran temporada. Sobretot, venint d’una pandèmia que ha durat dos anys. Sembla que les corbes vindran a partir de l’octubre, quan esperem no encadenar una nova crisi. Des de fa uns anys, el turisme durant l’estiu va agafant protagonisme a Lleida. A la plana, Urgell, Segarra, Garrigues...veuen com es van convertint en destinacions d’interior per a famílies i amants d’un turisme alternatiu al tradicional i en recerca de qualitat. Això també va succeint a la capital, que, tot i les altes temperatures i amb la imatge de deixadesa que es percep, ha aconseguit captar turistes que volen gaudir –en gran part– de la Seu Vella i els menjars lleidatans. Personalment, crec que haurem de capficar-nos a obtenir que torni a ser una ciutat on “fer gasto” i així obtenir la trilogia perfecta: cultura, gastronomia i compres.

Però Lleida ha d’assolir al Pirineu el gran repte de desestacionalitzar-se com a pol turístic. La neu i tot el que l’envolta són un motor econòmic potent al nord de la província. Durant l’hivern, gràcies a les estacions i el domini esquiable, els establiments hotelers, restaurants, comerços...poden fer el ple total d’ocupació i generar despesa. Però a l’estiu, la dura competència amb el turisme de costa fa que únicament aquest cap de setmana actual (15 d’agost) i els dies que el voregen siguin els que el 100% de l’hostaleria pirinenca posi el cartell de complet. I fora de temporada, tret de caps de setmanes de ponts o bé de campanyes puntuals (temporada de bolets, caça, moto turisme...) li costa tenir activitat econòmica vinculada amb el turisme. Sabem que mai serem models com Barcelona o Madrid, però hauríem d’arribar a ser un símil al de Sant Sebastià. La capital basca es troba en un moment turístic dolç i ha aconseguit que, si a l’estiu la cosa principal són els recursos naturals i meteorològics –sol i platja, sobretot–, durant la resta de l’any la cultura, el comerç, la gastronomia i l’esport passen a ser la prioritat. Entenent clarament això, s’ha assolit la desestacionalització turística desitjada.