Iniciar un nou camí

“El divorci no és un fracàs. Fracàs és fingir que ets feliç en una relació en què no vols estar.” Fa dies ho llegia en una xarxa social i vaig pensar, el que abans semblava un dels grans drames o traïcions, el divorci, ara ja començo a entendre’l. Primer perquè l’amor romàntic ens impedeix trencar sense carregar-nos amb quilos de culpa.

I segon, que no ens han ensenyat a separar-nos. Molts punts de partida de les separacions no són fets traumàtics (p. ex.

maltractament) sinó quan observes que l’amor es va descomponent com un castell de sorra que es desfà per culpa d’una onada. En l’actual context social –el de les xarxes socials– si algun model és el que hi és més present seria el de les “parelles màrqueting”. Són aquelles que ens venen una imatge i que de real no en té un pèl.

Abans d’iniciar-se la separació, quan tot està trencat, es manté una convivència en zona de confort, de no arriscar-se, de por i de no voler tirar la primera pedra. Clar que un divorci no és cosa fàcil, veure fotos del passat, treure’s l’anell, plorar en silenci, recordar aquelles coses que t’agraden de l’altra persona, però que ja no hi ha res sòlid per continuar.. de cop tot canvia! Cal lloar aquells que algun dia han decidit posar fi a la seva història conjugal, ja que han estat persones molt fortes al poder mirar als ulls de la seva parella i dir-li que tot s’ha acabat.

Això comportarà obligatòriament un nou canvi de vida, trencar amb els projectes somiats i entendre que això nou no és la fi del món. O també podem glorificar aquells que callen. S’adapten a les circumstàncies, deixen de ser ells mateixos.

Un divorci no ha de ser una negació al què diran, per moral o per por. Cal trencar la relació abans de deixar d’estimar-se, quan la crítica mútua pot arribar a ser més dura. És reconèixer que s’ha arribat a la fi, d’agafar la decisió de ser feliç i ser honest amb un mateix.

Superar la por o bé tenir una nova oportunitat. En definitiva, allunyar-se d’una persona per no acabar d’estar allunyats de nosaltres mateixos, ni del que som ni del que sentim. I com no, deixar de fer mal a una persona que ja no desitgem.

El fàcil és aparentar i el difícil és deixar de ser covards. I és per tot això, i per molt més, que ara entenc que divorciar-se és cosa de valents.