Síndrome príncep Carles

El passat 2014 els Windsor varen apostar per una successió tranquil·la al tron de la corona britànica. Dijous, amb el decés de la reina Elisabet II, ja s’ha acabat aquest procés. Podem dir que la reina ho ha fet tot en aquesta vida. Els 70 anys de regnat li han permès viure moments històrics, reunir-se amb líders mundials, gaudir (i patir) de la seva família.. i poder aconseguir un enorme fervor al seu poble i un gran respecte amb la institució que presidia.

Amb l’entrada ahir del successor, el nou rei Carles III, s’acaba la mítica frase de “La síndrome del príncep Carles”. En les empreses familiars s’utilitza sovint aquesta afirmació, i que s’associa a la frustració per passar molt de temps esperant el dia de prendre les regnes. La successió a la corona d’Anglaterra ha estat el cas més conegut del llarg procés de transició generacional i que ha permès al príncep Carles no poder demostrar encara la seva vàlua. Tot i que varen apostar per un procés tranquil, en el món de l’empresa aquest no és un model vàlid, ja que ha de ser coherent, viable en cada context, i obtenir que temps i diners no la castiguin. Carles ha estat un exemple en què molts successors s’han vist identificats. Alguns que han tingut paciència i saviesa, com el príncep mateix, van aprofitar el temps per preparar-se i nodrir-se de l’experiència dels seus antecessors. Els que van caure en el nerviosisme i la desesperació van prendre decisions precipitades fent en alguns casos un dany irreparable a l’empresa que liderarien en un futur.

Aquests vuit anys de successió han permès analitzar dos factors. El primer, com s’ha institucionalitzat el paper de l’hereu compartint responsabilitats. En l’empresa familiar seria com s’introdueix el successor en els processos i en els àmbits que liderarà el dia de demà. I el segon, com la comunicació ha estat tractada de forma única i comuna en tots dos perfils.

El mateix passarà en el context empresarial, amb similituds de pensament i actituds. Però sens dubte, el gran encert que ha tingut el relleu reial és que ha estat tranquil·la. Sense tenir pressa, però fent-ho sense pauses n’estic segur que tots els protagonistes implicats sempre ho agrairan.