Boicot al Mundial...

A Qatar tots són molt dolents i per això, com aquell nen petit que quan s’enfada decideix no parlar-te, “aquest any no miraré el Mundial!” A mig camí entre l’infantilisme i la pura hipocresia, durant les últimes setmanes han aparegut com a bolets un bon plec de comentaris i opinions favorables a una mena de boicot al Mundial de futbol de Qatar, que comença demà diumenge i acabarà el 18 de desembre. Em sorprèn l’originalitat d’alguns, potents i afilats, com el titular d’un article amb la desgastada definició del futbol com a “opi del poble”. Que malalts! Certament, jo també comparteixo que aquest Mundial és molt barroer.

Des del punt de vista del calendari obligant a aturar totes les lligues a l’hivern, el respecte del país amfitrió als drets humans, la perspectiva ambiental amb una desorbitada despesa energètica per haver de jugar en estadis amb aire condicionat.. o, simplement, pels nombrosos treballadors que han mort en la vertiginosa construcció de les instal·lacions que l’acolliran. Hi estem d’acord.

Estaria millor que el Mundial es jugués en un altre indret. Però vestir-se ara de persona conscienciada per sostenir que has vist totes les finals dels mundials des de la “mano de Dios” de Maradona contra Anglaterra a Mèxic ‘86 (el d’Espanya del ‘82 tenia 5 anys i no la recordo), però que ara et negues a veure cap partit de la cita qatariana és pura hipocresia. I, segurament, també mentida.És un postureig hipòcrita si, al mateix temps, no arriba acompanyat de fer el mateix amb tots els partits del Manchester City de Pep Guardiola, del París Saint-Germain de Leo Messi i de tants altres equips.

Perquè, clar, el Mundial no el miro perquè Qatar és un país on no es respecten els drets humans. Però després tots els dissabtes no em moc del sofà per veure com toca la pilota l’equip de Guardiola o, l’endemà, miro el parisenc PSG per veure tot l’elenc de superestrelles que hi militen. El City, i com també el PSG, estan a les mans de Mansour bin Zayed Al-Nahyan.

És a dir dels Emirats Àrabs. Un país, i un govern, no gaire diferent del de Qatar. I no per això s’ha deixat de mirar el City per la televisió o de gaudir del PSG.

Encara que no ens agradi, així és el futbol modern. I el continuem mirant. La resta, repeteixo, és pura hipocresia.